Vall d’Aran, del 14 al 16 d’octubre de 2016: descobrint alguns indrets de la Vall (dia 2, 15 d’octubre de 2016) (II)

Anem a esmorzar a un petit forn de pa, a on fan uns croissants deliciosos i ens hi estem una bona estona. De fet, fem temps per tal que obrin l’oficina de turisme per a poder fer alguna ruta. Em fixo que la majoria de gent amb la qual topem parla occità o aranès (http://www.aranes.org/web/?page_id=326)  que és també llengua oficial. Tal i com es narra a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Occit%C3%A0_aran%C3%A8s ):L'aranès (aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la Vall d'Aran (Catalunya). És la llengua pròpia d'aquesta comarca, i tanmateix, té l'estatus de llengua oficial conjuntament amb el català i el castellà no només en aquest territori sinó que en tota Catalunya. És un dialecte gascó, afí a les varietats de Comenge.
A la Vall d'Aran és la llengua vehicular de l'ensenyament des del 1984. Tanmateix, el Parlament de Catalunya va aprovar el setembre del 2010 una llei que oficialitza la llengua occitana al conjunt de Catalunya i que atorga més drets a l'aranès i als seus locutors. Aquesta llei preveu de fer de l'Institut d'Estudis Aranesi, del qual és actualment el president l'escriptor occitanista Jèp de Montoya, l'autoritat lingüística pel que fa a l'occità aranès.
L'aranès pertany al dialecte gascó (a la part oriental del territori que ja presenta més semblances amb el llenguadocià) i usa la grafia següent:
·         o, ó: es pronuncia com la "u" [u] del català, Arró.
·         ò: amb accent greu es pronuncia "o" oberta [ɔ], com en català, Vilamòs.
·         u, ú: es pronuncia com la "u" [y] del francès: Salardú. A la part final d'un diftong, es pronuncia "u" [w] com en català mau.
·         è: amb accent greu es pronuncia "e" oberta [ɛ] com en català o francès: Aubèrt.
·         lh: es pronuncia com en portuguès i com la "ll" [ʎ] del català o dels parlars no iestes del castellà: Vielha.
·         nh: es pronuncia com en portuguès, la "ny" [ɲ] en català, "ñ" en castellà o "gn" en francès i italià: Unha.
·         sh, ish: es pronuncia com "x/ix" [ʃ] del català, portuguès i basc o en francès "ch": peish.
·         th: es pronuncia sempre com una "t" [t].
·         h: és muda, però en qualques pobles del nord de la vall es pronuncia aspirada [h]: hum.
·         n: és muda als plurals de paraules que tenen "n" final en singular: camins.
La situació geogràfica i l'adscripció geopolítica de la vall fa que presenti certes característiques que només apareixen a una àrea reduïda del gascó. Per exemple fa servir l'article gascó pirenenc: eth (m.sg.), er (m. sg. + vocal), era (f. sg.) i es (m/f. pl.), generalment s'hi conserva una pronúncia [a] (amb certs matisos) de la -a final àtona, forma els plurals femenins en -es (es hemnes) i els plurals masculins sensibles es fan en -i (es aranesi)
Els canvis soferts per la vall arran de la seva orientació cap al sud després de l'obertura del Túnel de Vielha i sobretot el desenvolupament del turisme, han generat una arribada massiva de migrants originaris, al principi, de la resta de l'estat espanyol i després d'altres països que ha comportat canvis dràstics en els usos lingüístics dels aranesos. L'occità es veié confrontat de manera creixent a l'espanyol i al català, perdent aleshores l'hegemonia dels segles passats. Les taules següents donen una idea de l'ús de l'aranès.

Gairebé el 90% dels aranesos l'entenen i un 65% el poden parlar. Malgrat tot, es troba en una clara situació de minorització en relació al castellà i al català. (continuarà)
(La fotografia correspon al santuari de Montgarri)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís