Vall d’Aran, del 14 al 16 d’octubre de 2016: descobrint alguns indrets de la Vall (dia 2, 15 d’octubre de 2016) (IV)

A causa de la seva pertinença a l'Estat espanyol, l'aranès és sotmès a influències pesants primer de la llengua catalana (catalanismes com capelhan per "caperan", castelhanper castelan...) i després castellana (catanyol).
L'aranès ha incorporat aquestes darreres dècades una allau de neologismes "hispànics" com abantes (vs. abans), actuar (vs. agir), documentau (vs. documentari), empresa (vs. entrepresa), foment, impartir, increment (vs. aumentacion), matrícula (vs. inscripcion), oficina (vs. burèu) o se somar (s'ahíger), sollicitud al seu vocabulari usual gens recomanables...
A més la narració en present continu afavoreix l'empre de construccions aspectuals amb gerundis estranyes a l'occità: "se va *entregant", "va recorrent" o "va *quedant". També es crea calcs com "*prebotjar" (de 'pre+botjar', 'botjar' = moure), que pren sentit en el mot català "promoure" i també es fa sinònim de "provocar", quan en aranès és "promòir" (o gascó "promàver") i "provocar" (paraula panllatina).
Un problema similar ocorre amb l'occità de l'estat francès que rep una allau de gal·licismes, i l'occità de les Valls Occitanes (estat italià) que rep una munió d'italianismes.
El 2010, el Parlament de Catalunya féu un pas endavant en el reconeixement i la protecció de l'occità, llengua de comunicació pròpia de l'Aran, a Catalunya amb l'aprovació de la llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran. El sentit d'aquesta intervenció legislativa fou coherent amb els valors i els objectius de defensa de la pluralitat de llengües que han inspirat la política lingüística catalana. Alhora, mitjançant la promoció d'aquests mateixos valors i objectius en els àmbits espanyol i europeu, el Parlament vol contribuir a la salvaguarda i la difusió del patrimoni lingüístic occità compartit amb altres territoris”.
Un cop ja oberta l’oficina de turisme, hi anem. Hi ha bastanta gent que demana informació, de manera que ens hem d’esperar una estoneta abans no ens atenguin. Ens atén una simpàtica noia que ens explica les excursions que podem fer. Una és llarga i no anem suficientment equipats, tot i que em pica el cuquet. Decidim fer una excursió més senzilla i propera: anar a visitar el poblet abandonat de Montgarri. Pugem al cotxe i anem en direcció al Pla de Beret, just a on hi ha l’estació d’esquí. Allí i deixem el cotxe i ja comencem a caminar. La veritat és que ja es veu neu a l’horitzó, suposo que són les neus perpètues. D’altra banda, l’airet que passa fa estremir, així que no ens entretenim gaire i anem ja en direcció a Montgarri (https://penjatsperlaran.com/penjats-per-laran/pla-de-beret-montgarri/; http://www.visitpirineus.com/ca/que-fer/del-pla-de-beret-montgarri; http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7719776 ). (continuarà)
(La imatge correspon a una panoràmica de les vistes des del Pla de Beret)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís