Vall d’Aran, del 14 al 16 d’octubre de 2016: descobrint alguns indrets de la Vall (dia 2, 15 d’octubre de 2016) (IV)

A causa de la seva pertinença a l'Estat espanyol, l'aranès és sotmès a influències pesants primer de la llengua catalana (catalanismes com capelhan per "caperan", castelhanper castelan...) i després castellana (catanyol).
L'aranès ha incorporat aquestes darreres dècades una allau de neologismes "hispànics" com abantes (vs. abans), actuar (vs. agir), documentau (vs. documentari), empresa (vs. entrepresa), foment, impartir, increment (vs. aumentacion), matrícula (vs. inscripcion), oficina (vs. burèu) o se somar (s'ahíger), sollicitud al seu vocabulari usual gens recomanables...
A més la narració en present continu afavoreix l'empre de construccions aspectuals amb gerundis estranyes a l'occità: "se va *entregant", "va recorrent" o "va *quedant". També es crea calcs com "*prebotjar" (de 'pre+botjar', 'botjar' = moure), que pren sentit en el mot català "promoure" i també es fa sinònim de "provocar", quan en aranès és "promòir" (o gascó "promàver") i "provocar" (paraula panllatina).
Un problema similar ocorre amb l'occità de l'estat francès que rep una allau de gal·licismes, i l'occità de les Valls Occitanes (estat italià) que rep una munió d'italianismes.
El 2010, el Parlament de Catalunya féu un pas endavant en el reconeixement i la protecció de l'occità, llengua de comunicació pròpia de l'Aran, a Catalunya amb l'aprovació de la llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran. El sentit d'aquesta intervenció legislativa fou coherent amb els valors i els objectius de defensa de la pluralitat de llengües que han inspirat la política lingüística catalana. Alhora, mitjançant la promoció d'aquests mateixos valors i objectius en els àmbits espanyol i europeu, el Parlament vol contribuir a la salvaguarda i la difusió del patrimoni lingüístic occità compartit amb altres territoris”.
Un cop ja oberta l’oficina de turisme, hi anem. Hi ha bastanta gent que demana informació, de manera que ens hem d’esperar una estoneta abans no ens atenguin. Ens atén una simpàtica noia que ens explica les excursions que podem fer. Una és llarga i no anem suficientment equipats, tot i que em pica el cuquet. Decidim fer una excursió més senzilla i propera: anar a visitar el poblet abandonat de Montgarri. Pugem al cotxe i anem en direcció al Pla de Beret, just a on hi ha l’estació d’esquí. Allí i deixem el cotxe i ja comencem a caminar. La veritat és que ja es veu neu a l’horitzó, suposo que són les neus perpètues. D’altra banda, l’airet que passa fa estremir, així que no ens entretenim gaire i anem ja en direcció a Montgarri (https://penjatsperlaran.com/penjats-per-laran/pla-de-beret-montgarri/; http://www.visitpirineus.com/ca/que-fer/del-pla-de-beret-montgarri; http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7719776 ). (continuarà)
(La imatge correspon a una panoràmica de les vistes des del Pla de Beret)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació