Vall d’Aran, del 14 al 16 d’octubre de 2016: descobrint alguns indrets de la Vall (dia 2, 15 d’octubre de 2016) (V)

Passem per un bon camí i la ruta no és gaire difícil, de manera que gaudim de les vistes tot xerrant i contemplant el paisatge i els poltres i eugues que hi ha arran de carretera. Fa un bon sol i el vent amaina, de manera que la temperatura es fa molt més agradable. Finalment, arribem al santuari de Montgarri, a on també hi ha un refugi restaurant i a on també s’hi pot accedir amb cotxe des d’un altre costat. Ens hi parem un moment, però decidim anar a dinar al poblet abandonat, que queda a uns centenars de metres més enllà.  Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Montgarri ): “Montgarri, antigament un municipi, és una entitat de població del terme municipal de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la comarca de la Vall d'Aran.
Està situat a 1.645 metres d'altitud, travessant el Pla de Beret L'any 2005 només tenia 3 habitants censats, a causa del despoblament de la vila que es va produir entre el 1945 i el 1955 per les dificultats per a accedir al poble.
Al costat del santuari hi havia una rectoria i un hospital. Actualment, al lloc de la rectoria hi ha el Refugi de Montgarri i també una borda que fa de restaurant”.
Actualment només una casa tancada es manté dempeus; tota la resta són cases amb runes. De camí també veiem un bon ramat de vaques i com els més grans ensenyen als xics a cuidar-les. Dinem agradablement i com que el refugi de Montgarri (http://www.montgarri.com/refugio/ ) és a prop, hi anem a fer un cafè. El fem defora, amb un bon sol. Tot seguit aprofitem per anar a visitar el santuari, que és oberta al públic (http://www.sortirambnens.com/excursions/sortides-a-la-natura-amb-nens/4072/el-santuari-romanic-de-montgarri-a-la-vall-d-aran ). L’edifici  és del segle XVI, però la fundació de l'edifici es remunta als anys 1117-1119. Dins, hi ha una exposició de l’evolució del poble fins a la seva desaparició. Són curioses les històries de la gent del poble. Finalment, sortim i ja retornem cap al pla de Beret. Ho fem per una ruta alternativa i contemplem el paisatge mentre la tarda va caient. Arribem a Beret amb un capvespre preciós, sense ni un núvol a l’horitzó. Amb el cotxe retornem cap a Vielha i després de fer benzina, anem a fer un vol pel poble, tot comprant alguns formatges de la zona i acabem en un bar fent cerveses i braves, ja que defora fa fresca i ja és ben fosc. Després d’una dutxa que em deixa ben relaxada, anem a sopar a una pizzeria al costat de l’hotel, a on sopem d’allò més bé, ben aconsellats per la gent de l’hotel. I com que ja no queda gaire res més obert al poble, ens retirem a descansar a l’hotel, no sense abans xerrar i riure una bona estona amb cerveses i ratafia!
(La fotografia correspon a la passejada fins al santuari de Montgarri)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís