Vall d’Aran, del 14 al 16 d’octubre de 2016: descobrint alguns indrets de la Vall (dia 2, 15 d’octubre de 2016) (III)

L'aranès està normativitzat segons la norma clàssica i unitària de l'occità, definida inicialment per Loís Alibèrt i ara gestionada pel Consell de la Llengua Occitana. Les normes del CLO són reconegudes oficialment pel Consell General d'Aran (i doncs per l'Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés) des del 1999.

Però alguns detalls de l'adaptació d'aquesta normativa a l'aranès són diferents de l'ús preferencial de les altres varietats gascones: les peculiaritats araneses són en teoria possibles també en altres varietats de gascó, però en la pràctica s'usen només en aranès, ja que la resta del gascó prefereix solucions més unitàries. Essencialment es tracta:

·         de la forma de plural femení en -es en comptes de la grafia -as que és més unitària i englobant (podent pronunciar-se [es/ɔs/as]segons els parlars). Ex: hemnes araneses en comptes de hemnas aranesas ("dones araneses").

·         de u entre dues vocals en comptes de la grafia v que és més unitària i englobant (podent pronunciar-se [w/β] segons els parlars). Ex: auer en comptes de aver ("haver").

Segons la normativa occitana, en absolut, res no impedeix pas que l'aranès utilitzi les formes gràfiques més unitàries com ara -as i v.

La normativa de l'occità, aplicada a l'aranès i a alguns parlars gascons veïns, nota certes peculiaritats morfològiques com ara els plurals sensibles masculins en -i (es aranesi, "els aranesos") i els articles pirinencs (eth, era, es "el, la, els, les") entre més coses.

Pel que fa a l’ensenyament, la llengua aranesa és present, juntament amb la catalana, la castellana, i l'anglès i opcionalment el francès en el sistema escolar de la vall, en tots els nivells obligatoris. La presència de l’aranès en els ensenyaments superiors com per exemple batxillerat, en canvi, és pràcticament nul·la: l'aranès és assignatura optativa i els alumnes no se'n poden examinar a la selectivitat. A més, s’ofereixen cursos d’aranès per a adults tant a la Vall d’Aran com a Barcelona i Lleida. Tot i així, la posició feble respecte del català i el castellà fa que la pervivència no estigui garantida.

Pel que fa als mitjans de comunicació, l’aranès no disposa de mitjans de comunicació de masses propis, així que depèn de la programació de les cadenes i emissores principatines. Tot i així, un conveni amb la xarxa de televisions locals ha permès la creació d'AranTV, un espai de mitja hora de durada amb una entrevista i un parell de notícies, depenent del Conselh Generau d'Aran. Actualment, TV3 emet un telenotícies de quinze minuts de durada presentat per la periodista Ares Rius, i Catalunya Ràdio ofereix en desconnexió diversos programes. El diari digital Jornalet també publica notícies en la variant aranesa de l'occità.

Cal dir que pel que fa a la retolació, l’aranès n’és la llengua prioritària. A l'església, tot i disposar de materials com els oferts per Mn Jusèp Amiell, l'aranès és una llengua poc utilitzada: a Vielha només es disposa d'una missa en aquesta llengua de caràcter setmanal. (continuarà)

(La fotografia correspon a les vistes dels del Pla de Beret)