Vall d’Aran, del 14 al 16 d’octubre de 2016: de terres gironines a Viella (dia 1, 14 d’octubre de 2016) (I)

La setmana ha estat ben llarga i esgotadora. Però la perspectiva d’un cap de setmana de tranquil·litat als Pirineus és ben engrescadora, de manera que al mal temps, bona cara. Divendres, després de treballar, s’esdevé l’hora d’anar cap a casa a acabar de preparar quatre coses i esperar que arribin els amics per marxar. Ho fem tard, ja ben entrat el vespre; ens queden algunes hores de viatge en cotxe i avisem a l’hotel que arribarem tard. I vinga, a fer carretera durant una bona estona. De fet, perdo una mica la noció de com ho fem per arribar a lloc; només sé que anem passant per la Franja i n’anem sortint. I ja de matinada, després d’intents infructuosos de trucar a l’hotel, arribem a lloc, a Vielha, a la Vall d’Aran (http://www.visitvaldaran.com/ca/; http://www.lavalldaran.com/; http://www.conselharan.org/ca/ ). Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Vall_d%27Aran):La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània. Administrativament és una entitat territorial singularconsiderada com a realitat nacional occitana, constituïda fins al 2015 com a comarca catalana, amb capital a Vielha i amb un govern autònom (Consell General d'Aran) en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Val d'Aran, actualitzat amb la nova Llei d'Aran del 21 de gener de 2015.
La llengua pròpia i oficial és l'occità aranès, que pertany al conjunt del gascó oriental. També hi són cooficials el català i el castellà. Celebra la seva festa nacional, la Hèsta d'Aran, el 17 de juny.
Aran és un mot d'origen preromà que ve del basc aran que significa «vall», essent per tant el nom un pleonasme en significar Vall de la Vall.
Aran és una vall pirinenca que pertany en gran part a la conca fluvial atlàntica. La Garona, que neix a la vall i la travessa, desemboca a aquest oceà després de travessar tota la Gascunya. També té una petita part de conca mediterrània, ja que la Noguera Pallaresa neix al Pla de Beret, a un centenar de metres de la Garona, però inicia el curs en direcció oposada. Així mateix, la part nord de la Vall de Barravés (Mulleres i Conanglios) pertany administrativament també a l'Aran.
Els animals de la Val d'Aran en perill d'extinció, amb programes de reintroducció o de protecció i conservació són:
·         ós bru (Ursus arctos),
·         perdiu blanca (Lagopus mutus)
·         cabra catalana
·         sargantana aranesa (Lacerta aranica)
·         trencalòs (Gypaëtus barbatus)
El clima d'Aran és oceànic. La precipitació mitjana anual és elevada, al voltant dels 900 mm, repartida de forma molt regular durant tot l'any. Al trobar-se en l'àrea pirinenca, les temperatures hivernals són fredes, amb mitjanes de les mínimes per sota dels 0°C al fons de la vall i més extremes als cims, i els estius suaus, amb mitjanes de 17 °C a la vall i 14°C a la muntanya. El període lliure de glaçades s'estén entre els mesos estivals: juny, juliol i agost.
El 1067, la Val d'Aran fou incorporada al Regne d'Aragó, però ni Sanç Garcés II de Pamplona ni els comtes de Ribagorça en pogueren impedir la independència. Fins i tot, el 1167 s'hi establí una comunitat càtara. El 1169, fou cedida als comtes de Marsan i Bigorra i el 1172als de Comenge, cosa que enfortí els lligams amb la Gascunya. El 1175, Alfons el Cast va signar el tractat de l'Emparança, pel qual es vinculava la vall a la Corona d'Aragó.
La desfeta a la batalla de Muret i sobretot el Tractat de Corbeil de 1258 va significar el final de la influència catalana a Occitània, només la Vall d'Aran, la Senyoria de Montpeller, la Senyoria d'Omeladès i el vescomtat de Carlat restaren en mans catalanes. Jaume I va voler infeudar el territori a Guillem d'Entença el 1220 contra la voluntat dels aranesos, que fou escoltada i el rei va prometre que no se separarien de la corona.

En el marc de la Croada contra la Corona d'Aragó i amb el pretext de castigar les vexacions dels aranesos contra el comtat de Comenge i liderats per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa, ajudat per molts aranesos i en especial per Augèr de Berbedà, senyor de Lés, va envair la Vall d'Aran el 1283 amb un exèrcit que comptava entre 300 i 500 homes. (continuarà)
(La fotografia correspon unes velles raquetes de neu vistes a l'hotel a on ens allotjàvem)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís