Vall d’Aran, del 14 al 16 d’octubre de 2016: descobrint alguns indrets de la Vall (dia 2, 15 d’octubre de 2016) (I)

Dissabte: no matinem pas gaire. A més, fa aquell fred de tardor al qual el cos encara no està gaire acostumat i vénen moltes ganes de quedar-se dins de l’escalfor de llit. Ens llevem i quedem per esmorzar. No hem agafat l’esmorzar de l’hotel i decidim anar pel poble, per la capital de l’Aran, Viella o Vielha. Viella (http://www.vielha-mijaran.org/ar/), tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Viella ) és “la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro. El municipi de Vielha e Mijaran es va constituir el 1970 arran de la fusió de Vielha, d'Arròs e Vila, Betlan, Escunhau, Gausac i Vilac.
El seu nom significa vella, nom que es donava a la població principal d'una vall en els Pirineus occitans, que solia ser la més antiga. Altres exemples d'aquest cas són Vièla d'Aura i Vièla de Loron.
Té una situació central a la vall i s'aixeca a 980 m d'altitud, a la confluència de la Garona amb el seu afluent el riu Nere. Hi passa la carretera N-230 de Lleida a Eth Pònt de Rei, a la frontera francesa, a través del túnel de Viella, i en surt la carretera C-28, que comunica la vall amb el Pallars Sobirà a través de Salardú i el Port de la Bonaigua.
El 2005 tenia 3.156 habitants, que representaven més de la meitat de la població total del municipi. És el centre comercial i de serveis de la vall.
·         L'Església de Sant Miquèu, amb elements romànics i gòtics (en destaca la portalada), allotja el Crist de Mijaran, tallaromànica considerada la principal mostra escultòrica de l'Aran.
·         El Musèu dera Val d'Aran, instal·lat a la Tor deth Generau Martinhon, casa senyorial del segle XVII que exhibeix diversos aspectes i elements de la geologia, la vegetació, la fauna, la climatologia, la història, l'arqueologia, l'art, la llengua i l'etnologia de la vall. El Museu es va inaugurar l'any 1984 i actualment està en obres. S'està reformant tot l'espai expositiu, dotant-lo de sistemes interactius i elements expositius moderns.
·         Diverses cases i palaus de la part vella de la vila, a la dreta del riu Nere, com ara Çò de Rodés, Çò de Fedusa o Çò de Burgaròl.
·         La Fabrica dera Lan, edifici del segle XIX dedicat a mostrar l'antiga indústria de la llana.
·         El Parador de Vielha, dalt el turó d'Eth Castèth, construït el 1966.

·         El Palai de Gèu (Palau de Gel), modern poliesportiu i pista de gel, construït l'any 1994 i inaugurat per l'aleshores President de la Generalitat Jordi Pujol”. (continuarà)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís