Vall d’Aran, del 14 al 16 d’octubre de 2016: de terres gironines a Viella (dia 1, 14 d’octubre de 2016) (i IV)

La Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Vall d'Aran va restituir l'estructura administrativa tradicional, que se superposava a l'estructura municipal. En les eleccions municipals cada terçó elegeix, a més, els consellers. Amb un total de 13, cada terçó té assignat un nombre de consellers segons el nombre d'habitants.
El Parlament de Catalunya va encarregar la revisió del mapa territorial a una comissió d'experts presidida per Miquel Roca amb la presència de quatre geògrafs. El gener del 2001 es va presentar l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut com l'Informe Roca. Aquest informe proposa diversos canvis per a la Val d'Aran, que se situa dins de la vegueria de Ponent:
·         Agregacions municipals per no arribar als 250 habitants:
·         Agregacions d'Arres i Vilamòs a Es Bòrdes, i canvi de nom del municipi resultant per Lairissa.
·         Agregacions de Bausen i Canejan a Les, i canvi de nom del municipi resultant per Baish Aran.
L'himne de la Vall d'Aran és la cançó popular Montanhes Araneses, reconeguda com a himne oficial el 1993.
Lletra en aranès:

Aqueres montanhes
que tant nautes son,
m'empèishen de véder
mèns amors a o son.

Nautes se son nautes
ja s'abaisharàn
es mies amoretes
que s'aproparan.

Montanhes araneses
a on es pastors
es hònts regalades
tròben, e jordons.

Se cantes perquè cantes
cantes pas per jo
cantes per ma hilha
que non ei près de jo

Montanhes coronades
tot er an de nhèu,
tan nautes e bères
que vos pune eth cèu.

Montanhes araneses
pientades de rius,
de totes grandeses
vos adorne Diu.

Nòsti amors veiguéretz
com rosèr florir,
volem com es pares,
guardant-vos morir.

Traducció en català:

                                                                
                                               

                                     Aquelles muntanyes,
que tan altes són,
m'impedeixen veure
els meus amors on són.

Altes, si són altes,
ja les baixaran
els meus amorets
que s'aproparan.

Muntanyes araneses
a on els pastors
fonts regalades
troben, i gerdons.

Si cantes perquè cantes,
no cantes per mi,
cantes per ma filla,
que és lluny de mi.

Muntanyes coronades
tot l'any de neu;
tan altes i belles
que us enveja el cel.

Muntanyes araneses
pentinades de rius,
de totes grandeses
us adorna Déu.

Els nostres amors veieres
com roser florir,
volem, com els pares,
esguardant-vos, morir”.



Quan arribem, amb bastanta fresca, tenim algunes dificultats per trobar l’hotel, però finalment ho aconseguim. Ens allotjarem a l’hotel Orla (http://www.hotelorla.com/index.php?lang=ca ). Ja està tot tancat i barrat i hem d’esperar una estona abans no ens obrin. Ho fa un senyor d’allò més simpàtic, que ens explica que fa dies que estan sense telèfon i per això no hi podíem contactar. L’hotel és molt senzill i molt acollidor;  a més, hi ha penjats com a decoració esquis antiquíssims! Com que estem cansats, ens mig disculpem per la tardança en arribar i ens retirem a dormir, no sense abans prendre dins de l’habitació alguna que altra cervesa! 
(La imatge correspon a uns vells esquis vistos a la paret de l'establiment a on ens allotjàrem)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís