Vall d’Aran, del 14 al 16 d’octubre de 2016: de la Vall d’Aran cap a casa (dia 3, 16 d’octubre de 2016) (i V)
L'aprovació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006 va suposar un nou i
decisiu pas endavant en el ple reconeixement de la realitat nacional occitana
d'Aran i, alhora, un canvi fonamental respecte de la situació precedent amb
relació a l'oficialitat de la llengua pròpia de la comunitat aranesa. Així,
l'article 11 de l'Estatut estableix: «els ciutadans de Catalunya i les seves
institucions polítiques reconeixen l'Aran com una realitat nacional dotada
d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels
aranesos als llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta
aquesta singularitat i reconeix Aran com a entitat territorial singular dins de
Catalunya, la qual és objecte d'una particular protecció per mitjà d'un règim
jurídic especial». A més, l'article 6.5 declara també l'oficialitat de
la llengua occitana, denominada aranès a Aran, a Catalunya. Al seu torn,
l'article 94 explicita el nou marc de l'organització institucional pròpia
d'Aran i les especificitats del seu règim jurídic. Finalment, la disposició
addicional cinquena estableix també el calendari de la revisió del règim
especial d'Aran per a adaptar-lo al que disposa el mateix Estatut. Amb
l'aprovació de la Llei 35/2010, de l'1
d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran, el Parlament de Catalunya va encetar el desenvolupament del mandat
estatutari amb relació a Aran, i va convertir l'occità en llengua oficial a tot
Catalunya.
Amb l'aprovació de la Llei 1/2015, del 5
de febrer, del règim especial d'Aran, la cambra legislativa
catalana completa aquest mandat i, alhora, canalitza i articula el legítim dret
i l'aspiració d'un ampli sector de la població aranesa, expressat a través dels
seus representants polítics, d'assolir un major nivell d'autogovern, adaptant
la composició, les competències i el funcionament del Consell General d'Aran
als nous reptes, necessitats i aspiracions de la societat aranesa
contemporània.”
Un
cop ja al cotxe, enfilem el port de la Bonaigua; passem per Esterri d’Àneu i
Sort, i des d’aquí, cap a la Seu d’Urgell. Tot i que el paisatge és preciós, no
puc evitar adormir-me i em desperto quan ja arribem a Andorra, a on fem una parada a dinar i a fer
algunes compres. Però com que no tenim ganes d’arribar tard a casa, car dilluns
és dia de tornar a treballar, ja enfilem el camí cap a casa, amb un molt bon
regust de boca en aquest bell indret dels Pirineus, la Vall d’Aran, tota una
realitat nacional, un altre món. I amb ganes de tornar-hi ben aviat!
(La fotografia correspon al poble abandonat de Montgarri)
Comentaris