Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (XIX)

El 27 de juny, l'escriptor Ludvík Vaculík, una figura rellevant en el país, va escriure el "Manifest de les dues mil paraules", que expressava preocupació pel lideratge dels sectors més conservadors del Partit Comunista, a qui anomenava forces estrangeres i demanava que el poble agafés el control del programa de reformes.  En aquesta ocasió tant Dubček com el Presidium i el Front Nacional de Txecoslovàquia es van unir la condemna del manifest.
La relaxació de la censura de Dubček va propiciar un període de llibertat de premsa. El primer resultat tangible va ser el canvi de nom de la renovada revista literària Literarni listy 
La llibertat de premsa també va obrir la porta a una revisió del passat del país, especialment del seu període estalinista. En una altra aparició televisiva Goldstucker va presentar diverses fotografies, algunes d'elles manipulades, de líders comunistes que havien estat represaliats, empresonats o executats i esborrats així de la història oficial comunista. En aquest sentit l'abril de 1968 la Unió d'Escriptors va formar un comitè, liderat per Jaroslav Seifert, per investigar les persecucions d'escriptors arran del Cop d'estat a Txecoslovàquia de 1948 i rehabilitar-ne el llegat. Els debats sobre l'estat del comunisme i sobre idees com la llibertat i la identitat s'anaven tornant més comuns, i aviat van aparèixer publicacions independents com la revista sindical Prace (Treball). També van contribuir a aquest canvi el sindicat de periodistes, que ja el març de 1968 havien obtingut del govern el permís per als editors de rebre publicacions estrangeres sense censurar, permetent un diàleg més internacional sobre les notícies.
La premsa, la ràdio i la televisió també contribuïen a aquesta atmosfera celebrant reunions on estudiants i joves podien fer preguntes a escriptors com Goldstucker, Pavel Kohout o Jan Prochazka i represaliats polítics com Josef Smrkovský, Zdenek Hejzlar o Gustav Husak. Aquests fenòmens, així com la introducció gradual de les televisions a les cases, van permetre expandir el debat polític dels cercles més intel·lectuals a d'altres més populars.
Dins de l'anomenat Bloc Oriental les reaccions a la Primavera de Praga no van ser unànimes. El líder de la República Popular d'Hongria,János Kádár, havia donat suport al nomenament de Dubček, però el soviètic Leonid Bréjnev aviat va expressar preocupació per les reformes, que creia que afeblirien la influència del Bloc Oriental en el context de la Guerra Freda. El 23 de març en una reunió a Dresden, els líders dels anomenats "Cinc de Varsòvia" (Unió Soviètica, Hongria, Polònia, Bulgària i Alemanya Oriental) van preguntar a la delegació txecoslovaca sobre les reformes, suggerint que qualsevol debat sobre "democratització" era una crítica amagada a altres polítiques. Władysław Gomułka i János Kádár estaven menys preocupats per les reformes que pel nivell de crítica que traspuava als mitjans del país i hi veien similituds amb la Revolució hongaresa de 1956. Alguns dels punts del "Pla d'Acció" van redactar-se per assegurar als líders comunistes que no es planejava cap contrarevolució. Williams suggereix que Dubček estava més sorprès que ressentit davant les reticències soviètiques.
Els líders soviètics van intentar limitar o aturar les reformes txecoslovaques mitjançant un seguit de negociacions. La Unió Soviètica va acceptar celebrar reunions bilaterals amb Txecoslovàquia el juliol a Čierna nad Tisou, prop de la frontera entre els dos països. A la trobada hi van assistir el mateix Bréjnev, Aleksei Kosiguin, Nikolai Podgorny o Mikhaïl Súslov pel bàndol soviètic i Dubček, Ludvík Svoboda, Oldřich Černík o Josef Smrkovský. Dubček va defensar les propostes del seu partit, alhora que jurava fidelitat al Pacte de Varsòvia i al COMECON. No obstant això, fins i tot dins de la delegació txecoslovaca, alguns membres es mostraven obertament contraris a les reformes.
Finalment Bréjnev va decidir cedir i buscar un punt d'entesa. Els delegats txecoslovacs reafirmarien la seva lleialtat al Pacte de Varsòvia, es comprometeren a controlar les tendències "antisocialistes", especialment el renaixement del Partit Socialdemòcrata Txec, i de controlar la premsa de forma més estricta. Per la seva banda els soviètics retirarien les seves forces armades, que encara es trobaven a Txecoslovàquia després d'unes maniobres al juny, i permetrien la celebració del Congrés del Partit Comunista el 9 de setembre.

El 3 d'agost els representants dels "Cinc de Varsòvia" es van trobar de nou a Bratislava on van firmar la Declaració de Bratislava. En ella reforçaren un cop més la seva fidelitat al Marxisme-leninisme i a l'Internacionalisme proletari i declararen que continuarien la lluita contra la ideologia burgesa i les forces antisocialistes. La Unió Soviètica va expressar la seva intenció d'intervenir en qualsevol país del Pacte de Varsòvia si mai s'hi establia un sistema "burgès", fet que a la pràctica establia una limitació al multipartidisme i al pluralisme polític. Després de la conferència, l'exèrcit soviètic es va retirar de Txecoslovàquia, però va romandre desplegat prop de les seves fronteres. (continuarà)
(La imatge correspon a una rosa de les places de Praga)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís