Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (XXVIII)

Biblioteca capitular

Forma part del Tresor de la Catedral. Consta de 125 manuscrits il·luminats, inclòs un fragment de l'evangeli segons Sant Marc del segle VI autografiat per Carles IV. També conté el missal del bisbe d'Olomuc Joan de Neumarkt.

Vitralls

Els vitralls ja són de l'època de la Primera República Txecoslovaca, pel que, a part del seu significat religiós, contenen un important simbolisme de l'Estat Txecoslovac, llavors acabat d'independitzar-se de l'Imperi Austrohongarès. Després de buscar finançament a la burgesia txecoslovaca, es va recórrer als principals mestres cristallers de Bohèmia, que patiren una gran influència de Josef Cibulka. La majoria dels vitralls són obra de Frantisek Kysela, així com dels seus alumnes de l'Escola d'Arts Decoratives de Praga, entre els quals destaquen Cyril Bouda i Karel Svolinsky. Destaquen els vitralls del presbiteri i la de la Porta Daurada, que representa el Judici Final amb referències a la història de la República Txeca, ambdues obres de Max Svabinsky
Curiosament, un dels vitralls va ser pagat per una companyia d’assegurances, fet que queda palès en una inscripció. El guia també ens explica la vida de Sant Joan de Nepomucè (https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Nepomuc%C3%A8 ): “Sant Joan Nepomucè o Joan de Nepomuk (Pomuk, abans de 1349-Praga, 16 de maig de 1393) va ser un prevere deBohèmia, canonge de la catedral de Praga i predicador a la cort del rei Venceslau, que el va fer matar llençant-lo al riu i ofegant-lo. Va ser canonitzat per Benet XIII el 1729. És sant patró de Bohèmia, dels confessors i de les persones en perill d'ofegament.
La documentació existent, registres i cròniques testimonien que en 1393 un tal Joan de Nepomuk era vicari general de l'arxidiòcesi de Praga i que el 20 de març d'aquell any, per ordre del rei Venceslau IV, va ser llençat a les aigües del Moldava, on va morir ofegat.
Aquest Joan era fill de Welflin (o Wölflin), ciutadà de Pomuk (actual Nepomuk, petita ciutat a 30 km de Pilsen), i havia estudiatteologia i jurisprudència a la Universitat de Praga. El 1373 va fer-se sacerdot i esdevingué notari públic a la cancelleria episcopal; el 1374 fou protonotari i després secretari de l'arquebisbe Joan de Jenzenstein (Jenstein). Continuà els estudis a la universitat de Pàdua, on es doctorà el 1387 en dret canònic.
Fou canonge a l'església de Sant Gil de Praga i el 1389 esdevingué rector de la de Sant Gal i canonge de la catedral de de Wyschehrad. El 1390 va renunciar a la parròquia de Sant Gal i es féu ardiaca de Sasz i canonge de la catedral de Sant Vit, però sense rebre'n beneficis eclesiàstics. Poc després fou nomenat president del tribunal eclesiàstic i, el 1393, vicari general de la diòcesi.
Venceslau IV, rei de Bohèmia i emperador del Sacre Imperi, desitjava fundar una diòcesi nova per a un dels seus favorits i ordenà que a la mort de l'abat Rarek de Kladrau no fos elegit cap abat, i que l'església de l'abadia fos convertida en seu episcopal. El vicari general s'oposava a aquesta ordre, contrària al dret canònic. Així, en morir l'abat Rarek el 1393, els monjos de Kladrau elegiren un nou abat i Joan, com a vicari general, va confirmar l'elecció sense tenir en compte els desitjos del monarca.
Venceslau va ordenar la presó del vicari general, del vicari de la catedral, el prevere Venceslau de Meissen, l'ajudant de l'arquebisbe i del degà dels canonges de la catedral. Van ser torturats i, menys Joan, van cedir a les demandes del rei. Joan va ser torturat novament, cremant-li els costats amb torxes, però continuava ferm. Finalment, el rei va manar d'encadenar-lo, portar-lo a través de la ciutat i llençar-lo al riu des del Pont de Carles. Era el 20 de març de 1393.

Algunes cròniques escrites 60-80 anys després de la seva mort, i per això considerades com a llegendàries, atribueixen el martiri a altres causes. Diu la tradició que Joan de Nepomuk era el confessor de la reina Joana de Baviera i el rei, que en dubtava de la fidelitat, havia demanat al confessor que li revelés el que li havia dit la reina. Joan no va acceptar violar el secret de confessió i per això el rei va ordenar-ne la mort. Això passava el 16 de maig de 1383. Lluïen només cinc estrelles, que marcaren el lloc on hi havia el seu cos. (continuarà)
(La imatge correspon a un dels carrers de Praga al capvespre)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís