Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (XIXX)

L'endemà al matí, el cos va ser trobat a la riba del riu, envoltat d'una estranya llum. El lloc de l'execució, sobre el Pont de Carles, ha estat des de llavors lloc de veneració i està marcat amb una làpida i una placa de bronze en forma de creu: segons la tradició, tocant aquesta placa amb la mà esquerra s'obté fortuna per als deu anys següents.
Hi ha una controvèrsia, encara no resolta, sobre la identitat del sant, amb dues dades diferents de mort.
L'historiador Hajek von Liboczan (1553) va ser el primer a suggerir que hi havia dos personatges diferents amb el mateix nom, el predicador de la cort mort en 1383 per no voler revelar la confessió de la reina i l'auxiliar episcopal de Praga, que havia estat mort en 1393 per confirmar l'elecció de l'abat de Kladrau. Això també ha portat alguns historiadors a negar l'autenticitat del sant i considerar-lo com a llegendari.
Altres historiadors moderns creuen que, probablement, només hi havia una persona, el vicari general mort en 1393 i que la controvèrsia neix d'un error del degà de la catedral de Sant Vit, Joan de Krumlov, que en 1483 va transcriure equivocadament la data de mort del sant, posant 1383.
De bell antuvi, els contemporanis del sant van començar a venerar el vicari general com a màrtir i sant, poc després de 1393. És versemblant que el cos es recuperés i se soterrés a la catedral, on consta la veneració que se'n feia. La història del martiri per no voler violar el secret de confessió no apareix fins al 1459, a la Chronica regum Romanorum de Thomas Ebendorfer (+ 1464). El cronista, en aquest cas, parla de Joan de Pomuk, el mateix que havia mort en 1393 i, per tant, d'una sola persona.
No va ser fins al 1483 que el degà de la catedral, Joan de Krumlov, va donar com a data de mort del sant el 1383: podria tractar-se d'un error d'escriptura. A partir d'aquest moment, Hajek von Liboczan (+ 1553) és el primer a plantejar l'existència de dos Joan de Nepomuk: a Annales Bohemorum, corrent que creixeria durant els segles següents. El 1670, Bohuslav Balbinus, jesuita, dóna com a data de la mort del màrtir de la confessió el dia 16 de maig de 1383.
Avui dia, la majoria d'historiadors creuen que l'únic sant existent va ser el vicari assassinat el 1393 i que la raó va ser la confirmació de l'abat, donant la història del segret de confessió com una tradició llegendària o com un altre fet del mateix Joan de Nepomuk.
El sant va ser enterrat a la Catedral de Praga. El sepulcre és una obra barroca de grans dimensions, en argent i metall daurat, projectat per Fischer von Erlach en 1736. El màrtir fou venerat durant molt de temps només a Bohèmia.
El capítol de Praga va agilitar el procés de canonització en 1675. Quan el 1719 se n'obrí el sepulcre de la catedral de Praga, va trobar-se que la seva llengua estava incorrupta, encara que ennegrida. En 1721 va ser beatificat i en 1729, canonitzat, en aquest acte es canta un Te Deum dedicat al sant, compost per František Ludvík Poppe. Les actes de canonització partien que la mort havia tingut lloc el 16 de maig de 1383 a causa del secret de confessió.
La polèmica sobre l'autenticitat del sant va afectar el seu culte. Moltes escultures dedicades van ser destruïdes entre 1919 i 1920. En 1973, una anàlisi antropològica de les restes del sant van confirmar que eren compatibles amb el període cronològic suposat i el culte se'n va revifar. El 1993, sisè centenari de la mort, va ser declarat any de Sant Joan Nepomucè pel cardenal de Praga.

La veneració al sant es va estendre per l'Europa catòlica, on poden trobar-se nombroses obres artístiques amb la seva figura. És freqüent trobar-ne escultures en els ponts, com a sant protector dels que els transiten. Durant la contrareforma, el seu culte va ser promogut per a subratllar la importància del sagrament de la penitència i l'obligació del secret de confessió, al contrari que els corrents protestants que havien suprimit el sagrament.” (continuarà)
(La fotografia és d'un jardí de Praga)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís