Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (XXVI)

El 1859 es constituí una Societat per l'acabament de la catedral. El 1862 Josef Kranner començà els treballs restaurant el presbiteri, del qual eliminà gran part dels afegits barrocs. Amb motiu del retorn de les Joies de la Corona Txeca a Praga reformà la cambra de la Corona. Paral·lement s'acabaren la volta principal i la façana oest. El 28 de setembre de 1929, s'obrí al públic la catedral ja definitivament acabada.
Arquitectura

Façana oest

D'estil neogòtic és la primera que es va acabar. Està decorada per estàtues de catorze sants, així com per la del rei Carles IV i per un dels seus arquitectes. Els portons de bronze foren construïts el 1927 per Otakar Spaniel. En total són tres portons: Al cantral s'ha representat la construcció de la catedral, en el de la dreta la vida de sant Adalbert i en el de l'esquerra la vida de sant Venceslau. Des del1929 és la façana principal. La rosassa fou dissenyada per Frantisek Kysela el 1928. Representa la Creació.

Façana sud i porta daurada

Durant cinc segles, la façana sud fou l'entrada principal a la catedral. D'ella en destaca la Porta Daurada, que deu el seu nom al fons roig i daurat dels mosaics venecians obra de Niccoletto Semitecolo que representen el Judici Final, obra excepcional a Europa Oriental. Al centre d'aquests mosaics hi podem distingir Jesucrist per sobre dels sis sants patrons de la República Txeca. A ambdós costats de Jesucrist hi ha representacions de les ànimes salvades i condemnades. En elles, s'hi pot reconèixer el rei Carles IV i la seva darrera esposa Isabel de Pomerània. Per a la seva realització es van necessitar més de 40.000 peces. El 1967 i 1980 es van intentar restaurar sense gaire èxit.
La torre principal, en aquesta façana, fou construïda per Peter Parler. Té 99 metres d'alçada i està coronada per una cúpula renaixentista de Pacassi, construïda el 1770. La balustrada fou construïda per Hans de Tirol i B Wohlmüt i, com la cúpula, és d'estil renaixentista.

Volta

La volta de la Catedral de Sant Guiu presenta una planta de tres naus amb transsepte, deambulatori i capelles. Es tracta de l'obra mestra de Peter Parler, que introduí modificacions i innovacions al projecte de Maties d'Arras.

Altar major

Construït per J. Kranner entre el 1868 i 1873 és d'estil neogòtic, però conserva detalls renaixentistes del segle xvii. Els relleus de fusta foren realitzats per K. Bendl entre els anys1625 i 1650. El de l'esquerra representa la fugida d'un rei d'un hivern i el de la dreta, una vista de Praga l'any 1620.

 

Tomba de sant Joan Nepomucè


La tomba de Sant Joan Nepomucè data del 1736 i fou construïda en plata per Fisher von Erlach, Antonio Corradini i Jan Josef Würth. Fou encarregada per l'emperador Carles VI i finançat per subscripció popular. La dinàmica de l'obra remarca l'apoteosi del sant. També en aquest indret es troben les tombes de catorze bisbes de Praga. Es tracta d'una de les poques obres barroques de la catedral que han quedat intactes fins als nostres dies. L'alçada total és de cinc metres. Les estàtues de plata dels patrons txecs van ser realitzades el 1699per Rinaldo Ranzoni. (continuarà)
(La fotografia correspon a una nova perspectiva del riu Moldava)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís