Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (i XXX)

També ens fixem, a la sortida, en la façana de la catedral. A part d’estàtues de vells personatges, també n’hi ha un parell amb corbata, que corresponen als dos arquitectes que ho van acabar, ja al segle XX. Continuem i anem a una de les portes, a on hi ha un senyor que es queixa que fa anys que li van desnonar la casa i que cap govern encara li ha tornat. Tornem a entrar al recinte i el guia ens explica més coses, com que el president de la República es va presentar borratxo a un acte amb les joies de la Corona (http://www.teinteresa.es/mundo/Polemica-Republica-Checa-presidente-presento_3_918538160.html ) . D’altra banda, ens trobem amb una petita processó i ens explica que la majoria de gent és laica, i hi ha molt poques monges. El dia s’està posant molt rúfol i amenaça a tempesta. Marxem i la propera parada ja la fem prop d’un carreró, el carreró de l’or (http://km369.blogspot.com.es/2013/03/el-castell-de-praga-prazsky-hrad.html ) .  Aquest carreró el va donar un rei a la seva guàrdia per tal que hi construïssin els seus habitatges, però la veritat és que era molt petit. Allí també es creu que hi vivien alquimistes que volien convertir el metall en or, d’aquí el nom. També hi ha una casa, convenientment marcada,  la 22, a on va viure Franz Kafka . Hi anem quan ja comencen a caure les primers gotes de pluja. Tenim temps de  tocar el penis a una estàtua que hi ha per allí a prop, i que segons diu la tradició, és per tal que puguis tornar a Praga. Ja amb bona pluja, baixem del castell per anar a una església de la qual no recordo el nom. Veiem passar els tramvies i anem tirant fins a arribar al mur de John Lennon, però no hi paro gaire esment. La pluja es fa ben insistent i ja anem directament al pont de Carles (http://km369.blogspot.com.es/2013/02/praga-el-pont-carles-karluv-most.html ), que passa per damunt del riu Moldava (https://ca.wikipedia.org/wiki/Vltava ). Tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_de_Carles; https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Bridge ), “El Pont de Carles és al districte núm. 1 de Praga, entre el barri de Malá Strana i el Nucli antic. És el pont més antic de laciutat i està on abans estava el Pont de Judit, destruït en 1342 per una inundació. Els ciutadans l'anomenaven ‘Pont de pedra' (Kamenný most) o ‘Pont de Praga'. Això no obstant, des de l'any 1870 aquest pont és conegut fins a l'actualitat com ‘Pont de Carles'.
Aquest nom li fou atorgat pel fet que Carles IV va ser qui en va ordenar la seva construcció, l'any 1357. Carles IV és conegut a Praga gràcies a l'empenta que va donar a la ciutat durant el segle XIV. La construcció la va començar Jan Ottl i va ser acabada per Peter Parles, qui el va acabar cap a l'any 1400. P. Parler també va treballar en la construcció de la Capella de Sant Wenceslau dins de la Catedral de San Vito.
A ambdós extrems del pont es troben dues torres, una a l'entrada del barri de Malá Strana i l'altre al cantó del Casc Antic. Entre els 515 metres de llargada i 10 m d'amplada es poden trobar 30 estàtues i escultures de sants que van ser col·locades entre els anys 1683 i 1928. En l'actualitat l'estàtua més popular és la del Sant Patró del país, sant Joan Nepomucè. Aquest sant és famós perquè va ser llençat pel pont l'any 1393 per Venceslau IV. La llegenda explica que qui refregui al sant tornarà a Praga. La majoria de les estàtues situades al pont són còpies, perquè les originals es troben al Vysehrad i en el Lapidarium. No solament les estàtues fan aquest pont especial, sinó els seus músics, pintors i venedors de productes fets a mà fan màgic aquest indret.”
 La primera pedra es va ficar, segons la llegenda, en un dia i hora que van aconsellar els astròlegs i numeròlegs de la Cort: en l'any 1357, el dia 9 del mes 7 (juliol) a les 5:31 del matí; una sèrie de números imparells capicues (1-3-5-7-9-7-5-3-1). “

Ens parem a l’estàtua de Sant Joan de Nepomucè, que també segona la tradició, és convenient tocar-la per si es vol tornar a Praga. Mica en mica la pluja es dissipa i queda una imatge molt bonica de la ciutat. Finalment, marxem cap a l’hostal, tot xino-xano, a dutxar-nos i descansar una miqueta abans de tornar a sortir. Anem a sopar de nou al Maitrea (i de nou, en quedem encantats), i abans d’anar a dormir, acabem fent una cervesa en un bar cubà que trobem i que està poc massificat. I en aquest cas no bevem la famosa Urquell (https://ca.wikipedia.org/wiki/Pilsner_Urquell) , sinó que en tastem d’altres. I el dia ja només ens dóna per anar a descansar unes quantes hores...
(La fotografia correspon a un detall de la façana de la catedral de Praga)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís