Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (XV)

La nostra ruta no s’atura i ja anem cap al barri jueu (http://www.praga.es/que-ver/sinagogas-de-praga/; https://en.wikipedia.org/wiki/Josefov )  de Praga, una zona concorreguda i amb molta història. De nou, està molt ben explicat en aquest enllaç: http://km369.blogspot.com.es/2013/02/praga-el-barri-jueu-josefov.htm  . La veritat és que la manera d’explicar que té el guia fa que no m’acabi d’abocar a la història que ens explica...
També ens mostra el cementeri de Praga, que es pot visitar. I ens explica, davant de la Sinagoga Vella-Nova (https://en.wikipedia.org/wiki/Old_New_Synagogue; http://www.synagogue.cz/jewish-monumets/synagogues/the-old-new-synagogue-2/ ) , la història del Golem. Aquesta sinagoga és la més vella en actiu que hi ha actualment a Europa. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://es.wikipedia.org/wiki/Golem; https://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%B2lem ): “El gòlem, plural gòlems o guelamim (hebreu: גֹּלֶם; plural:גְּלָמִים), és una estàtua de pedra, d'uns dos metres d'alçada, repleta de màgia. Té la propietat de transformar-se en la forma física de la persona que desitgi.
Només els grans mags saben com fabricar-los, ja que neixen de la pedra, que és el seu element. També poden néixer a partir del fang però els feerics, que són qui millor dominen la terra els troben desagradables. Es diu que alguns mags van poder animar gòlems o guelamim de fang en temps remots. El terme gòlem és utilitzat a la Bíblia per a referir-se a una substància embrionària o incompleta: en el salm 139:16 de la Bíblia hi trobem l'únic passatge de la Bíblia on s'usa la paraula גלמי,[1] traduït en anglès com a my unshaped form. La Mixnà usa el terme per a una persona inculta ("Set característiques es troben en una persona inculta, i altres set en l'entès", Pirké Avot 5:7). Similarment, els gòlems o guelamim s'usen com a metàfora o com a entitats que serveixen l'home sota condicions controlades, però hostils a ells o a tercers. De forma similar, en jiddisch és un insult per dir que algú és, més aviat, curt de gambals.
En la versió clàssica del mite, el gòlem adquireix vida escrivint-li al front la paraula ʔĕˈmεθ (אֱמֶת) veritat i torna a convertir-se en un ésser inert, quan, en esborrar-li'n l'àlef, la primera lletra del mot, la paraula hebrea es converteix en el participi mēθ (מֵת) mort.
També s'ha de fer referència a "l'autoria" jueva del mite del gòlem, a la Càbala i especialment a Praga, on ha vingut a convertir-se, gairebé, en una figura turística de la Praga jueva dels segles XV-XVI, gràcies no només per la novel·la de Gustav Meyrink, sinó també de la novel·la d'Isaac Bashevis Singer, de la qual hi ha una versió en català a l'editorial Empúries, ISBN 84-7596-097-9.”
Hi ha diverses llegendes que s’expliquen del Gòlem: https://historiasdepraga.wordpress.com/2010/03/11/tras-las-huellas-del-golem/; http://www.prague.net/golem . Resumidament, en una de les versions de la llegenda, es conta que “Golem és clarament una de les més famoses "personalitats", que van caminar pels carrers de Praga. No obstant això, la seva fama és gairebé l'única cosa que està clara sobre ell. Les cometes indiquen que fins i tot la seva existència és controvertida i, francament, també es dubta seriosament. Tot i així, Golem pertany realment a Praga. Després de tot, no és la mística un de característiques precioses de Praga?
T'agrada llegendes ...?
Hi ha un sens fi de llegendes sobre Golem i el més famós és alguna cosa com això:

Els poders màgics del rabí Löw li van permetre combinar els quatre elements (foc i aigua representat pels seus ajudants), aire (el propi rabí) i la terra (Golem feta de fang) per vitalitzar una escultura sense vida feta de fang.
Doncs bé,  era l'època de l'emperador Rodolfo II i els Jueus havien de ser protegits dels atacs antisemites i Golem (es deia Josep) tenia les competències necessàries per dur a terme la tasca. Per ser un protector fins i tot millor que el seu amo li podria donar un collaret especial. Estava feta de pell de cérvol i estava decorat amb signes místics. Amb aquest ornament Golem es va fer invisible. A causa de que era un tipus molt treballador, que també va aconseguir ajudar a construir la casa del rabí i la sinagoga.
És probable que escolti que Golem era enorme, sense forma i només recorda vagament a qualsevol ésser humà. Això és gràcies a la seva aparició en la pel·lícula txeca famosa sobre Rodolfo II. No obstant això, segons aquesta llegenda Josep va ser a primera vista indistingible d'un ésser humà ordinari. L'únic que li faltava era la capacitat de parlar. En realitat, hi ha també una altra cosa. Golem "va viure" només amb la tauleta d'argila s'insereix a la boca (d'acord amb els cineastes al front). Es va haver de ser dut a terme dissabte a causa del dia sant Sabbeth.

Com acabarà tot això?
Va fer llavors Golem tenir èxit en portar a terme la tasca encomanada? Sí, ho va fer, però també hi ha un costat fosc en aquesta llegenda. L'ésser es va fer més fort i més fort. En lloc dels fets heroics i bons Golem era cada vegada més incontrolable i fins i tot duia a terme activitats destructives.

Sinagoga
Un dia la gent el van trobar arrencant arbres i la destrucció de la casa del rabí quan era a la sinagoga el cant del salm número noranta-dos. Rabí va anar a treure la tauleta. Aquest va ser el final de Golem - que mai es va revitalitzar. Posteriorment rabí va continuar amb el salm i causa de la interrupció de Praga Sinagoga Vella-Nova és l'únic lloc a tot el món en el qual aquest salm es canta dues vegades.

El misteri continua

Vostè probablement s'estarà preguntant, on Golem (en aquesta etapa en realitat només una estàtua) va acabar. Bé, la gent creu que el rabí el va amagar a les golfes de la seva sinagoga. L'entrada a la zona estava prohibida durant centenars d'anys i per assegurar-se que la prohibició no es trencaria les escales fins a l'àtic van ser retirats. Quan la Sinagoga Vella-Nova finalment va ser explorada, no es va trobar Golem i per tant es manté la llegenda entreteixida amb el misteri fins als nostres dies”. (continuarà)
(La fotografia correspon a l'exterior de la catedral de Praga)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís