Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (XX)

A mesura que les diferents rondes de converses acabaven amb resultats no concloents, els soviètics havien estat considerant una alternativa militar que finalment va materialitzar-se l'estiu de 1968. La nit del 20 al 21 d'agost, cinc països del Pacte de Varsòvia (la Unió Soviètica, l'Alemanya Oriental, la Bulgària, Polònia i Hongria) van envair el país de forma coordinada. Durant la nit, entre 200.000 i 500.000 soldats i entre 5000 i 7000 tancs van penetrar al país en un atac tipus Blitzkrieg. Inicialment van ocupar l'Aeroport Internacional de Ruzyně on immediatament van aterrar tropes especials. Les forces armades txecoslovaques van ser confinades a les casernes, que van ser rodejades pels invasors fins a neutralitzar l'amenaça de contraatac. El mateix matí del 21 d'agost, Txecoslovàquia estava pràcticament ocupada.

Romania i Albània van rebutjar participar en la invasió i van criticar-la de forma contundent, evidenciant discrepàncies en la línia d'acció del Bloc Oriental. Altres països comunistes fora del Pacte de Varsòvia, com Iugoslàvia i la República Popular de la Xina, també van rebutjar l'atac-

Durant la invasió, van morir 72 txecs i eslovacs, 266 ferits greus i 436 ferits lleus. Alexander Dubček va demanar als seus conciutadans de no resistir-se a les tropes però no va poder evitar bosses de resistència en alguns carrers. També es van donar moltes situacions de resistència pacífica per part dels txecoslovacs, com modificacions o retirada de molts cartells a les carreteres o el canvi de nom d'alguns pobles que passaren a anomenar-se "Dubcek" o "Svoboda". 

Malgrat que el Presídium txecoslovac va declarar que les tropes havien travessat la frontera sense el coneixement del govern, la premsa soviètica va publicar una petició sense firmar, suposadament de polítics i líders txecoslovacs, que demanava "assistència immediata, incloent-hi la de les forces armades". Durant el 14è Congrés del Partit Comunista, celebrat secretament just després de la invasió, es va emfatitzar que cap membre de la direcció havia demanat la intervenció militar. Altres investigacions posteriors suggereixen que els líders més conservadors (Biľak, Švestka, Kolder, Indra o Kapek) si que podríen haver demanat secretament l'acció soviètica. Després dels fets es van produir una sèrie d'importants onades migratòries, en les que entre 70.000 i 300.000 txecoslovacs van poder abandonar el país.

La política que considerava la resta de països socialistes com a estats satèl·lits, subordinant els seus interessos nacionals als del Bloc de l'Est, a través de la força si era necessari, seria posteriorment coneguda com a Doctrina Bréjnev, que no quedaria superada fins al 1989 amb la Doctrina Sinatra. Encara avui en dia es desconeix amb seguretat quin esdeveniment concret, si és que n'hi va haver algun, va provocar la intervenció soviètica, ja que els dies immediatament previs a la invasió van ser particularment tranquils, sense cap acte de rellevància a l'agenda política.

La setmana posterior a la invasió es van registrar a Txecoslovàquia nombroses accions espontànies de resistència no-violenta. El 16 de gener de 1969, l'estudiant Jan Palach es va immolar calant-se foc a la plaça de Venceslau de Praga per protestar contra les renovades limitacions a la llibertat d'expressió. Alguns civils també van aconseguir confondre els soldats durant la invasió o identificar i seguir cotxes de la policia secreta.

La resistència generalitzada hauria pogut fer abandonar als soviètics els seus plans inicials de derrocar Dubček, que havia estat arrestat tot just la nit del 20 d'agost i traslladat a Moscou. Juntament amb la resta d'alts càrrecs Txecoslovacs (el President Ludvík Svoboda, el Primer Ministre Oldřich Černík o el president de l'Assamblea Nacional Josef Smrkovský) van signar, sota una gran pressió psicològica el protocol de Moscou i es va acordar que Dubček continuaria en el càrrec i que es moderaria el programa de reformes.

El 25 d'agost hi va haver una manifestació a la Plaça Roja de Moscou en contra de la invasió, on set manifestants van desplegar pancartes amb eslògans contra la intervenció. Els manifestants van ser posteriorment detinguts i represaliats, i les seves accions es van qualificar d' "antisoviètiques". (continuarà)

(La fotografia correspon a l'estàtua d'un pintor de Praga)