Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (XXV)

Tal i com es descriu a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Praga ): “La Catedral de Sant Guiu (Chrám Svatého Víta o Katedrála Svatého Víta en txec) és un temple dedicat al culte catòlic situat a la ciutat de Praga (República Txeca). Forma part del conjunt monumental del castell de Praga i és la major mostra d'art gòtic de la ciutat. Des del 1989 la Catedral està dedicada a sant Guiu, sant Venceslau i sant Adalbert. Ha estat escenari de la coronació de tots els reis de Bohèmia, i s'hi han enterrat reis, sants, bisbes i arquebisbes. La construcció de la catedral de Sant Guiu fou la culminació de les reivindicacions dels reis de Bohèmia de convertir la diòcesi de Praga en arquebisbat. La primera pedra fou col·locada el 21 de novembre del 1344 per l'arquebisbe de Praga, Ernest de Pardubice, en presència del rei Joan de Luxemburg i dels seus dos fills, Carles (futur Carles IV de Bohèmia) i Joan en el mateix solar on antigament s'aixecaven una rotonda i una basílica també dedicades a sant Guiu, de les quals encara en queden restes. El projecte fou dissenyat per l'arquitecte francès Maties d'Arras, que s'inspirà en l'gòtic inicial francès, prenent com a models les catedrals de Tolosa i Narbona. De fet, la Catedral de Sant Guiu és una de les darreres mostres importants d'aquest corrent artístic.
A la mort de Maties d'Arras, després d'uns anys sense que l'obra fos dirigida per cap mestre d'obres, el succeí Peter Parler el1356, i després els seus fills Jan i Václav, que imprimiren a la nova catedral un estil personal inspirat en l'arquitectura gòtica alemanya, ben present al cor, la capella de sant Segimon i la sagristia, que van acabar. D'aquesta època destaquen les complexes voltes, només comparables a les de les catedrals angleses.
El 1419 els treballs es van interrompre a causa de la rebel·lió hussita. Els hussites, contraris a la veneració dels sants i a les mostres d'opulències pròpies de l'Església catòlica, saquejaren la catedral i feren coronar el rei Segimon al nou temple.
El 1485 la cort tornà al castell de Praga i es començà a restaurar la catedral. Es construí un nou Oratori Reial, obra de Hans Spiesz, símbol de la sobirania del rei, que no fou acabat fins al 1490. Les escenes de la llegenda de sant Venceslau foren enllestits per a la coronació del rei Vladislau II.
El 1526 Ferran I d'Habsburg es converteix en el primer Habsburg coronat rei de Bohèmia. D'aquesta època data la galeria de la música, obra de Bonifaci Wolmut, d'estil manierista amb voltes neogòtiques i la capella de Sant Adalbert, que posteriorment fou destruïda. El 1566Maximilià II d'Habsburg encarregà el panteó reial com a monument al Casal d'Habsburg i als seus predecessors al tron de Bohèmia. El panteó fou acabat el 1589.
El 23 de maig del 1618, es produí la defenestració de Praga, començant així la guerra dels Trenta Anys. El 1619 radicals calvinistes causen desperfectes a la catedral, que va haver de ser reconsagrada el febrer del 1621, després de la derrota txeca a la batalla de la Muntanya Blanca. Gaspar Bechteler confeccionà els relleus de fusta que commemoren la defenestració i les seves conseqüències. El1644 Leopold Guillem, bisbe d'Olomuc, féu restaurar un canelobre romànic de la Capella de Sant Joan Baptista que suposadament prové del Temple de Jerusalem.

Amb l'arribada del barroc l'emperador Leopold col·locà el 1673 la primera pedra d'una nau dissenyada per Giovanni Domenico Orsi, però les obres es van interrompre el 1675 per falta de pressupost. Igualment fracassà el projecte de Johann Schor. Malgrat tot, d'aquesta època daten les estàtues dels sants patrons txecs de la Capella de Sant Joan Nepomucè, obra de Rinaldo Ranzoni, el retaule de sant Segimon de Frantisek Weiss i la tomba de sant Joan Nepomucè; l'obra mestre d'Antonio Corradini.  (continuarà)
(La fotografia correspon al riu Moldava)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís