Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (XVIII)

Durant l'Abril, el govern de Dubček va posar en marxa el Akční program (Programa Acció) de liberalitzacions, que incrementava la llibertat de premsa, llibertat d'expressió i llibertat de moviment, amb un èmfasi econòmic en els béns de consum i la possibilitat d'un govern multipartit. El programa es basava en el convenciment que "El socialisme no pot significar només l'alliberament dels treballadors de la dominació de l'explotació en les relacions de classe, sinó que ha de fer més esforços donar a les persones una vida més plena que la de qualsevol democràcia burgesa". Limitava el poder de la policia secreta i preveia la federació del país en dues nacions iguals. També incorporava la necessitat de mantenir bones relacions tant amb els països occidentals com amb la Unió Soviètica i la resta de països del Bloc Oriental. Parlava també d'una transició de 10 anys en el que seria possible la celebració d'eleccions democràtiques i una nova forma de "socialisme democràtic" podria reemplaçar l'statu quo.

Els que van redactar el programa, van ser molt curosos de no criticar les polítiques dels governs comunistes de la postguerra sinó d'assenyalar aquelles que havien sobreviscut la seva utilitat inicial. Per exemple la situació immediatament posterior a la guerra requeria "mètodes centralistes i directivo-administratius" per lluitar contra les "restes de la burgesia" i com que la victòria del socialisme havia vençut l'"antagonisme de classes" aquests mètodes ja no eren necessaris. Les reformes eren doncs necessàries perquè l'economia txecoslovaca s'unís a la "revolució científico-tècnica del món" en lloc de confiar en la indústria pesant, la força de treballi les matèries primeres pròpies de l'estalinisme. A més a més, com que el conflicte de classes s'havia superat, els treballadors podien ara ser compensats per les seves qualificacions i habilitats sense contravenir el Marxisme-Leninisme. El programa suggeria que era necessari assegurar que llocs de feina importants fossin ocupats per "quadres socialistes capacitats i qualificats" per tal de competir amb el capitalisme.

Malgrat que es preveia que les reformes es portessin a terme sota la direcció i els terminis del Partit Comunista de Txecoslovàquia, la pressió popular va fer que es comencessin a implementar de forma immediata. Després de l'abolició formal de la censura el 26 de juny de 1968 els sectors més antisoviètics van començar a fer aparicions a la premsa, els socialdemòcrates van començar a reorganitzar un nou partit i es van formar altres clubs polítics no afiliats al Partit Comunista. Mentre que els sectors més conservadors van demanar mesures repressives, Dubček va aconsellar moderació i va emfatitzar el lideratge del partit. Durant el Presidium del Partit Comunista de l'abril, Dubček va anunciar el seu programa polític amb un esglògan que esdevindria cèlebre: "Socialisme amb rostre humà". El maig va anunciar també que el Catorzè Congrès del Partit Comunista seria el 9 setembre d'aquell mateix any, que incorporaria el Programa Acció en l'estatus del partit, que propugnaria una Llei de Federació i que elegiria un nou Comitè Central.

Com que per primer cop es permetia el debat polític en la premsa, les reformes van començar a ser criticades. Durant l'època de la Primavera de Praga, les exportacions txecoslovaques estaven perdent competitivitat, i les reformes econòmiques de Dubček preveien mitigar aquest problema amb una mescla d'economia de mercat i economia planificada. Dins del mateix partit hi havia divisió d'opinions respecte a aquest fet i alguns creien que l'economia havia de romandre fonamentalment socialista. Dubček remarcava constantment el fet que les reformes econòmiques havien de seguir sota el lideratge del Partit Comunista.  (continuarà)

(La fotografia correspon a un dels altres vitralls de la catedral de Praga)