Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (XXVII)

Panteó reial

Al Panteó reial s'accedeix per la Capella de la Santa Creu. En aquest indret també es poden veure restes de l'antiga Rotonda de Sant Guiu, que ocupava el lloc que avui en dia ocupa la Catedral. Els sarcòfags foren renovats el 1935 per Kamil Roskot, seguint el reflex de l'art contemporani txec.

Oratori reial

Fou concebut per Benedikt Ried el 1493 per ordre de Ladislau Jagelló. És una de les obres del gòtic flamenc més importants de la catedral de Sant Guiu. S'hi poden apreciar els escuts d'armes dels Estats sotmesos per Ladislau Jagelló.

Capella de Sant Venceslau

És una de les estances més importants de la catedral. És d'estil gòtic i fou construïda entre els anys 1362 i 1367, any en què fou consagrada en presència del rei Carles IV de Bohèmia. És obra de Peter Parler i està situada al lloc exacte on es trobava la Rotonda de Sant Guiu, on fou executat sant Venceslau. Les pintures murals daten del 1509. A la part superior es poden distingir imatges de la vida de Sant Venceslau. Sota de l'altar està situada la tomba del sant (construïda en or i pedres precioses), on foren enterrats per ordre del qui el féu executar, Boleslau I de Bohèmia.

Aquesta capella ha tingut diversos mestres de capella famosos, entre ells el que fou un conegut cantant (baix) Johann Bernhard Forst.

Joies de la corona txeca

S'hi accedeix per la Capella de Sant Venceslau, allà on antigament es trobava la sagristia de la Capella (avui en dia anomenada Cambra de la Corona. Es necessiten set claus diferents per a poder entrar a l'estança que les custodia des del 1791. Molt poques vegades s'exposen al públic general.

Les joies de la corona txeca simbolitzen la sobirania dels reis de Bohèmia i el passat monàrquic de la República Txeca. La més antiga és la Corona de Sant Venceslau, confeccionada per la coronació de Carles I d'Àustria i IV d'Hongria i Blanca de Valois com a reis de Bohèmia el 2 de setembre del 1347. La corona fou donada com a ofrena a sant Venceslau (d'aquí el seu nom). El disseny de la Corona, amb quatre grans flors de llis a la diadema, tancada per dos arcs i amb una creu parisenca, s'inspira en la insígnia reial del Casal dels Premislites, així com el de la corona dels reis de França. La corona és d'or i està decorada amb pedres precioses. La corona es guarda en un estoig de cuir amb l'escut del rei Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, l'àguila imperial i l'escut de la República Txeca.

La Creu de la Coronació fou duta del Castell de Karlstejn. És d'or i pedres precioses i, a més, conté fragments de la Corona d'espines deJesucrist. L'altre peça d'importància és l'espasa de Sant Venceslau, documentada per primer cop el 1333 i el ceptre reial, que es començà a utilitzar a partir de la coronació dels reis del Casal d'Habsburg, reis de Bohèmia des del 1526.

Tresor de la Catedral

El tresor té el seu origen en el regnat de sant Venceslau. Aquest rei es va sotmetre a Enric I l'Ocellaire, el qual li regalà un braç de sant Guiu. Carles IV de Bohèmia, gran col·leccionista de relíquies religioses, engrandí el tresor. Anualment el tresor s'exposava a la Plaça de Carles de Praga, a la qual hi anaven nombrosos pel·legrins. A l'època hussita es perdé la tradició i part del tresor, que no es tornà a recuperar fins al regnat de Vladislau Jagelló i la recatolització de la República Txeca després de la derrota d'aquests a la batalla de la Muntanya Blanca el 1620. El 1645 la col·lecció s'engrandí amb el tresor del Castell de Karlstejn i el 1782 amb el del Convent de Sant Josep de Praga. (continuarà)

(La imatge correspon a un gulash vegetarià)