Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: passeig per Praga i retorn a terres gironines (dia 4, 29 de maig de 2016) (III)

La lluna

El moviment de la lluna a l'el·lipse s'assembla al del sol, encara que és molt més ràpid. L'esfera lunar (una esfera platejada) mostra les fases de la lluna.

Model computacional del rellotge astronòmic

El moviment de les diferents parts mecàniques de l'esfera astronòmica és massa lent per a apreciar-lo en temps real, però per comprendre'l podem usar el model computacional del rellotge.
Les quatre figures que flanquegen el rellotge són quatre al·legories. D'esquerra a dreta són les següents:
·         La vanitat, representada per un home que sosté un mirall.
·         L'avarícia, representada per un comerciant jueu amb la seva bossa.
·         La mort, representada per un esquelet matant el temps.
·         La luxúria, representada per un príncep turc amb la seva mandolina.
Cada hora entre les 9 del matí i les 9 del vespre les figures es posen en moviment. El vanitós es mira al mirall, l'avar mou la bossa, l'esquelet branda la dalla i estira una corda, el luxuriós mou el cap per mostrar que amenaça sempre. Les dues finestres s'obren i comença "el passeig dels apòstols". Els dotze apòstols desfilen lentament d'una finestra a l'altra precedits per sant Pere.
Finestra esquerra. Apareix sant Pau aguantant una espasa i un llibre, el segueix sant Tomàs amb un arpó, sant Judes Tadeu amb un llibre a la mà esquerra, sant Simó amb una serra, ja que és el patró dels llenyataires, sant Bartomeu amb un llibre i sant Bernabé amb un papir.
Finestra dreta. Sant Pere amb una clau, ja que guarda les claus del cel. El segueixen sant Mateu amb una destral, ja que és el patró dels constructors, fusters i ferrers, sant Joan, sant Andreu amb una creu i sant Jaume.
Quan les finestres es tanquen, un gall afegit el 1882 batega i canta, després sonen les campanes en format de 24 hores.
El calendari va ser afegit al rellotge el 1870. Els dotze medallons representen els dotze mesos de l'any. Són obra del pintor txec Josef Mánes. Les quatre escultures laterals són, d'esquerra a dreta, un filòsof, un àngel, un astrònom i un cronista.

Segons la llegenda escrita per Alois Jirásek el mecanisme del rellotge astronòmic va ser construït pel mestre Hanuš (de veritable nom Jan Růže) i pel seu ajudant Jakub Čech el 1490. Els regidors cegaren al mestre perquè no pogués construir cap altre exemplar del rellotge. Čech va venjar el seu mestre introduint una mà en el mecanisme, que quedà inutilitzat, a costa de quedar ell manc. (continuarà)
(Les imatges corresponen  a un dels edificis de la plaça Vella de Praga)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís