Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (XIV)

S'han fet molts intents d'analitzar el perfil legal de Kafka i el rol de la llei en la seva ficció. Aquests intents resulten relativament escassos, comparats amb la molta literatura dedicada a l'estudi de la seva vida i obra, i insignificant amb els estudis legals. El gruix dels estudis de l'obra de Kafka normalment destaquen l'absurditat, una crítica de la burocràcia o una recerca de redempció, sense explicar la imatge de la llei i la legalitat que constitueixen una part important de l'"horitzó del significat" en la seva ficció. Moltes de les descripcions de les diligències legals en El procés, metafísiques, absurdes, aclaparadores i kafkianes com aparenten ser, estan basades, de fet, en descripcions acurades i documentades de diligències criminals alemanyes i austríaques del seu temps.

La importància de la llei en la ficció de Kafka també s'ignora en els estudis legals perquè, com Richard Posner assenyalava, la majoria dels advocats no tenen en compte els escrits sobre lleis provinents de la ficció per a la comprensió o la pràctica del dret. A banda dels assumptes dels principals estudis de Kafka amb la redempció i l'absurditat, i que els juristes com el jutge Posner poden creure rellevant per a la pràctica legal i del dret, cal tenir present que Kafka era un advocat d'assegurança que, a més d'estar implicat en litigis, era també "delerosament conscient dels debats legals del seu dia".

En un estudi recent que fa servir els oficis de Kafka com a punt de partida, Reza Banakar sosté que "les imatges legals en la ficció de Kafka són dignes d'examen, no sols a causa dels seus efectes aclaparadors, enigmàtics, estranys, profans i alienants, o a causa del significat teològic o existencial més profund que suggereixen, sinó també com un concepte particular de la llei i la legalitat que opera paradoxalment com a part integral de la condició humana modernament. Per explorar aquest punt, la concepció de Kafka sobre la llei es posa en el context de la seva obra global com a recerca de les pròpies essències, que ens pren més enllà de la comprensió instrumental del dret defensat per diverses escoles de positivisme legal, i ens permet agafar la llei com a forma d'experiència" (vegeu Banakar 2010).

Obres

·         A la colònia penitenciària (In der Strafkolonie, narracions, 1914 però publicat el 1919). Traducció catalana de Josep Murgades en Quaderns Crema (Mínima Minor, 11).

·         Amèrica (Amerika o Der Verschollene, 1927). Traducció catalana de Joan Fontcuberta en Edicions Proa (Biblioteca A tot vent, 278).

·         Carta al pare (1919). Traducció catalana i estudi preliminar de Ricard Torrents en L'Avenç, 2009

·         Contemplació (Narracions, 1913).

·         Narracions completes. Volum I. Traducció catalana de Josep Murgades en Quaderns Crema (Biblioteca Mínima, 5).

·         Narracions completes. Volum II. Traducció catalana de Josep Murgades en Quaderns Crema (Biblioteca Mínima, 6).

·         El castell (Das Schloß, 1926). Traducció catalana de Lluís Solà en Edicions Proa (Biblioteca A tot vent, 70).

·         Proa. El procés, 1999 (Biblioteca A tot vent). ISBN 84-8256-790-X., traducció catalana de Gabriel Ferrater. Original: Der Prozeß, 1914 però publicat el 1925.

·         Proa. La Transformació, 1978 (Biblioteca A tot vent). ISBN 8420946222., traducció catalana de Jordi Llovet. Original: Die Verwandlung, 1915.

·         Un metge rural (Ein Landarzt, narracions, 1917 però publicat el 1919). Traducció catalana de Josep Murgades en Quaderns Crema (Mínima minor, 57).

·         Quaderns Crema. Narracions, 2000 (Biblioteca mínima). ISBN 8477273049., traducció catalana de Joan Fontcuberta.” (continuarà)

(La imatge correspon a una de les estàtues que es poden trobar per Praga)