Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Singapur a Cameron Highlands, Malàisia (dia 3, 11 d’agost de 2016) (II)

La paraula malaia ringgit vol dir "dentat", i originàriament es feia servir per referir-se a les vores serrades dels dòlars espanyols de plata, que circulaven amb freqüència a la regió. Així, el mot es fa servir en malai per designar els dòlars de Malàisia, Brunei i Singapur, però en canvi no la resta de dòlars (com per exemple el dels Estats Units o Austràlia), que els malais anomenen dolar. Així, anteriorment, el rinngit era conegut com el dòlar malaisi, però des del 1975 l'única denominació oficial és la malaia, igual com la fracció, el sen (abans, en anglès, cent). El símbol "$" (o "M$") fou substituït per "RM" a la dècada del 1990.

Va substituir el dòlar malai i del Borneo Septentrional Britànic el 12 de juny del 1967, moneda que va donar lloc als dòlars de Malàisia, Singapur i Brunei. Fins al 1973 totes tres monedes eren intercanviables, però en aquella data el ringgit malaisi va abandonar aquesta unió monetària. Actualment el dòlar de Brunei (BND) continua tenint un canvi fix amb el dòlar de Singapur (SGD) en termes de paritat (1 BND = 1 SGD) i ambdues monedes són intercanviables a efectes comercials en cadascun dels dos estats.

Emès pel Banc Central de Malàisia (Bank Negara Malaysia), en circulen monedes de 5, 10, 20 i 50 sen; també hi havia monedes d'1 ringgit, que foren retirades de la circulació el 7 de desembre del 2005. Els valors dels bitllets són els d'1, 5, 10, 50 i 100 ringgits. Des del 1998 hi ha emissions especials d'alguns bitllets (com els de 5 i 50 RM) que són fetes de polímer (un plàstic especial que en dificulta la falsificació), mentre que la resta són de paper”.

El trajecte fins a l’estació dura uns 35 minuts i baixem a l’estació de busos, molt moderna i ben preparada, la Terminal Bersepadu Selatan (http://www.tbsbts.com.my/; https://en.wikipedia.org/wiki/Terminal_Bersepadu_Selatan) .  Durant el trajecte des de l’aeroport, es veu que Malàisia és un país de contrastos, amb grans gratacels i zones més pobres, però la veritat és que s’està modernitzant moltíssim.

Ja estem a Malàisia, que tal i com s’explica a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Malaysia; https://ca.wikipedia.org/wiki/Mal%C3%A0isia ): “Malàisia és un estat federal de l'Àsia Sud-oriental. Consta de tretze estats i tres territoris federals, amb una àrea de 329.847 km². La seva capital és Kuala Lumpur però Putrajaya és la seu del seu govern. Té una població de vint milions d'habitants distribuïda en un territori dividit en dues regions pel Mar de la Xina Meridional. La de Malàisia Peninsular es troba a la península Malaia i limita al nord amb Tailàndia i al sud amb Singapur. La de Malàisia Oriental, per la seva banda, està situada a la zona septentrional de Borneo i limita al sud amb Indonèsia i al nord amb Brunei. És a prop de l'equador i el seu clima és tropical.

El seu Cap d'Estat és el monarca Yang Pertuan Agong, i el de Govern és el Primer Ministre. Els fonaments del seu govern prenen com a punt de partida el sistema parlamentari de Westminster.

El país només va començar a existir com a estat unificat el 1963 havent estat el seu territori dominat pel Regne Unit durant el segle XVIII mitjançant l'establiment d'una sèrie de colònies. La seva meitat oriental estava composta per regnes separats, coneguts com a Malàisia britànica fins a la seva dissolució el 1946, i es va reorganitzar com la Unió Malaia. A causa de la gran oposició, es va reorganitzar una vegada més com Federació Malaia l'any 1948, aconseguint la independència el 31 d'agost de 1957. Singapur,Sarawak, Borneo Septentrional i la Federació es van unir per conformar Malàisia el 16 de setembre de 1963. Però des del principi es van presentar fortes tensions que van conduir a un conflicte armat amb Indonèsia i a l'expulsió de Singapur. Durant la segona meitat del segle xx el país va viure una bonança econòmica que li va permetre desenvolupar-se amb rapidesa. El creixement dels anys 1980 i 1990, amb una mitjana del 8% del 1991 al 1997, va transformar a Malàisia en un país recentment industrialitzat. Com que és un dels tres països que controlen l'estret de Malacca, el comerç internacional és part essencial de la seva economia. Va arribar fins i tot a ser el principal exportador d'estany, cautxú i oli de palma. A l'activitat industrial correspon un gran percentatge de la seva activitat econòmica. Compte així mateix amb una gran biodiversitat de flora i fauna, i és considerat un dels divuit països megadiversos. (continuarà)

(La fotografia correspon a l'aeroport de Changi, a Singapur)