Galiza, del 24 al 26 de juliol de 2016: dia de la pàtria gallega a Compostel·la (25 de juliol de 2016, dia 2) (I)

Estem cansats i mandregem una miqueta abans de llevar-nos. Una bona dutxa ens serveix de revitalitzant abans d’encara el dia. El primer que fem és baixar a esmorzar al mateix hotel, a on esmorzem per 5 euros, i molt bé, la veritat.  Hi ha torrades, croissants, sucs naturals, cafès, galetes, embotits, formatges, etc. Ja tenim reserves per unes quantes hores més i seguidament, pugem al cotxe i ja no ens aturem fins a Compostel·la, a on sortosament, trobem aparcament a la primera. Ens dirigim cap al parc de l’Alameda, a on començarà una nova manifestació per reclamar la independència de Galiza (https://ca.wikipedia.org/wiki/Gal%C3%ADcia ). Seguim la manifestació, escoltem els parlaments i anem a una altra plaça, a on també estan fent parlaments. La veritat és que hi ha bastanta gent a la segona parada, amb gent amb ganes de lluitar per un país lliure. Després de saludar a unes quantes persones, marxem i ens n’anem a perdre pels carrers de Compostel·la, a on hi ha molta policia en motiu de la festivitat de Sant Jaume. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_de_Compostel%C2%B7la ): Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com Sant Jaume de Galícia, és un municipi i ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago. És el quart municipi més poblat de la comunitat, amb 95.612 habitants segons el padró del 2015.
És la seu de la Xunta de Galícia i del Parlament gallec. Segons la tradició, a la ciutat es troben les restes de l'apòstol Jaume el Major i és per això que és un important nucli de peregrinació cristiana, juntament amb Jerusalem i Roma, com a punt final del Camí de Sant Jaume. El nucli antic de la ciutat és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985. Alguns monuments importants són la Catedral, l'Hostal dels Reis Catòlics, el Pazo de Raxoi, el Museu de Bonaval i l'església de San Martiño Pinario.
Compostel·la és un dels topònims més discutits perquè la possibilitat de relacionar-lo amb el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume (Santiago), descobert suposadament en el segle IX per Teodomir, fa emotius els raonaments. El lloc devia ser habitat en època prerromana com demostra el topònim precèltic Sar, "corrent d'aigua", l'existència d'una mámoa –porta da mámoa– i dos topònims cèltics, Callobre, primitiu nom del Castro, i Troia de Turobriga, "ciutat forta". I dels primers temps de la romanització poden ser algunes inscripcions funeràries i molts sepulcres que es col·locaven al costat dels camins. Aquest lloc va tenir tres noms: Libredón, que per a alguns seria cèltic, "castro del camí", i per a uns altres deriva de liberum donum, "lliure concessió (d'un terreny)"; entre els segles IX i XI se l'anomena Arcis Marmoricis, que presenta el topònim Arca, gairebé sempre indicador de sepulcre en mámoa. Però en el segle X els documents comencen a parlar d'un suburbio Compostella, és a dir, una part de la vila que es diu així i alguns situen en l'actual zona del carrer Rúa do Franco. Des del XI el nom de la zona s'estén a tota la vila. Des de sempre va haver-hi interpretacions d'aquest topònim. Popular va ser el de campus stellae, "camp de l'estrella", estrella que miraculosament indica a Teodomiro el lloc. El Cronicón Iriense (s. XI-XII) ho deriva de compositum tellus, "terra composta o bella". En el segle XII la Crònica de Sampiro diu Compostella, id est bene composita. En el Còdex Calixtí (s. XII) es conta la història d'una dona anomenada Compostella presumptament vinculada a la prèdica de l'Apòstol. Però sempre va ser més acceptada la interpretació de "vileta (-ella) bé feta", com potser la deixaria la reconstrucció i fortificació del XI després de la destrucció d'Almansor en el 997. Però Amor Ruibal, recordant el significat de compositum, "enterrat", que ja apareix en Virgili, ho va interpretar com "lloc on està enterrat". 
(continuarà)
(La imatge és d'un dels jardins de Compostel·la)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís