Galiza, del 24 al 26 de juliol de 2016: de Compostel·la a terres gironines (26 de juliol de 2016, dia 3)

Defora encara és fosc. Anit vam ja acomiadar-nos de la gent de l’hotel i silenciosament, marxem, malgrat la mandra, la son i les ganes de quedar-se uns dies més per terres gallegues. Pugem al Mini i mentre clareja, anem fent quilòmetres fins a arribar a Compostel·la. Tot i algun error del GPS, arribem a l’aeroport, a on aparquem el cotxe i ja anem directament a la zona de control. “Sorprenentment” ens fan un control exhaustiu de seguretat “aleatori”. I no sé si són gaire aleatoris, ja que és habitual que els patim. Quan li dic això al vigilant, no pot evitar que se li escapi un somriure... Ja amb els preceptius tràmits fets, esmorzem i esperem que sigui l’hora d’embarcar. Una vegada dins de l’avió, no em costa gens ni mica adormir-me, i ja no em desvetllaré (i quan ho faig, és amb penes i treballs!) fins que arribem a Barcelona. I tot seguit, comença la rutina d’anar a buscar el cotxe i retornar cap a terres gironines, amb un molt bon grup de boca, però amb ganes de conèixer amb molta més profunditat Galícia i la seva màgia, trobar les meigues (https://es.wikipedia.org/wiki/Meiga)  i immiscir-me ne la màgia d’aquest petit, alhora que immens, país.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís