Galiza, del 24 al 26 de juliol de 2016: de terres catalanes a Galiza (24 de juliol de 2016, dia 1) (i II)

Entrem un moment a la llotja municipal i després de preguntar, anem cap al mercat de roba i altres coses. Hi ha, efectivament, roba, però també calçat, antiguitats, i fins i tot porcs! La veritat és que sorprèn, ja que són coses que a terres catalanes no són fàcils de trobar. Comprem formatges, com ara el famós “tetilla gallec”, a un preu molt econòmic  i seguidament, ja anem cap a buscar el cotxe. De camí, però, ens trobem que hi ha molta gent al carrer que fa el vermut, i com que no volem ser menys, ens asseiem a una terrassa i fem el vermut, amb una bossa de patates, i cosa inaudita a casa nostra, la cambrera passa a portar-nos tapes gratuïtament. Malgrat tot, estem cansats i decidim anar a l’hotel, a on ens posem a dormir un parell d’hores per agafar forces i poder acabar d’aprofitar el dia. Quan ens llevem, estem un xic millor i decidim anar a la platja, a una que ens recomanen al mateix hotel, i que queda propera i en plena Costa da Morte (https://es.wikipedia.org/wiki/Costa_de_la_Muerte ) . La platja en qüestió és la de Razo (http://www.turismo.gal/ficha-recurso?cod_rec=9863), al costa de la de Baldaio. Ens costa una mica trobar aparcament, ja que hi ha molta gent. Finalment en trobem i ens asseiem en un “xiringuito” de platja per fer una cervesa. Quan ens en cansem, anem a passejar una bona estona per la platja. Hi ha bastanta mala mar i les zones de bany estan molt delimitades. A més, la marea ja comença a pujar. També hi ha bastanta gent practicant surf. Quan el sol ja no és tant fort, anem cap al cotxe, però fem una parada en un bar a prendre quelcom abans d’enfilar-nos al  “Mini” i ja no parar fins a arribar a Compostel·la. Hi ha manifestacions en motí del dia de la pàtria gallega i ens hi afegim. Després dels parlaments, anem a prendre unes copes en un bar una mica del  “rotllo”, el Maria Casthana, perdut a les entranyes de Compostel·la. Però ai las!, ens trobem amb un policia espanyol colonitzador, mal educat i fatxenda que no deixa passar per un carrer a la gent que ve de la manifestació, però sí als turistes. I amb la seva cara infame ens fa passar per un altre lloc, fent una bona volta. Em fa molta ràbia i m’he de mossegar la llengua per no contestar-li  davant de la seva prepotència. Per dins, però, penso, que qui riu últim riu millor i que el dia que els nostres pobles siguin lliures, ploraran ells i riurem nosaltres. Finalment, arribem al bar i prenem algunes cerveses, alhora que, de nou, ens serveixen unes quantes tapes de manera gratuïta.  Ah, i no ens deixen pagar res! Tot seguit, ja marxem cap a la zona a on fan el Festigal (http://festi.gal/) , el festival políticomusical en motiu del dia de la pàtria gallega.  Allí sopem i prenem algunes cerveses tot escoltant la música, primer d’un grup de Carballo i després, del gran acordionista basc Kepa Junkera (http://www.kepajunkera.com/ ), que toca acompanyat de quatre noies que toquen diferents instruments , alhora que canten i ballen. Ah, i tampoc ens perdem els focs artificials en motiu del dia de l’apòstol! Tot i que em quedo molt absorta en la música, no acabem de veure el concert, ja que encara tenim una hora de camí i l’endemà tampoc ens podem llevar gaire tard. El camí de tornada es fa llarg, entre conductors incívics i d’altres que van molt i molt lents. Ja de matinada arribem a l’hotel. I poca cosa més ens queda que anar a dormir, després de matar uns quants mosquits...
(La imatge és de nou, de la platja de Razo)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"