Galiza, del 24 al 26 de juliol de 2016: de terres catalanes a Galiza (24 de juliol de 2016, dia 1) (i II)
Entrem
un moment a la llotja municipal i després de preguntar, anem cap al mercat de
roba i altres coses. Hi ha, efectivament, roba, però també calçat, antiguitats,
i fins i tot porcs! La veritat és que sorprèn, ja que són coses que a terres
catalanes no són fàcils de trobar. Comprem formatges, com ara el famós “tetilla
gallec”, a un preu molt econòmic i seguidament,
ja anem cap a buscar el cotxe. De camí, però, ens trobem que hi ha molta gent
al carrer que fa el vermut, i com que no volem ser menys, ens asseiem a una
terrassa i fem el vermut, amb una bossa de patates, i cosa inaudita a casa
nostra, la cambrera passa a portar-nos tapes gratuïtament. Malgrat tot, estem
cansats i decidim anar a l’hotel, a on ens posem a dormir un parell d’hores per
agafar forces i poder acabar d’aprofitar el dia. Quan ens llevem, estem un xic
millor i decidim anar a la platja, a una que ens recomanen al mateix hotel, i
que queda propera i en plena Costa da Morte (https://es.wikipedia.org/wiki/Costa_de_la_Muerte
) . La platja en qüestió és la de Razo (http://www.turismo.gal/ficha-recurso?cod_rec=9863),
al costa de la de Baldaio. Ens costa una mica trobar aparcament, ja que hi ha
molta gent. Finalment en trobem i ens asseiem en un “xiringuito” de platja per
fer una cervesa. Quan ens en cansem, anem a passejar una bona estona per la
platja. Hi ha bastanta mala mar i les zones de bany estan molt delimitades. A
més, la marea ja comença a pujar. També hi ha bastanta gent practicant surf.
Quan el sol ja no és tant fort, anem cap al cotxe, però fem una parada en un
bar a prendre quelcom abans d’enfilar-nos al
“Mini” i ja no parar fins a arribar a Compostel·la. Hi ha manifestacions
en motí del dia de la pàtria gallega i ens hi afegim. Després dels parlaments,
anem a prendre unes copes en un bar una mica del “rotllo”, el Maria Casthana, perdut a les
entranyes de Compostel·la. Però ai las!, ens trobem amb un policia espanyol
colonitzador, mal educat i fatxenda que no deixa passar per un carrer a la gent
que ve de la manifestació, però sí als turistes. I amb la seva cara infame ens
fa passar per un altre lloc, fent una bona volta. Em fa molta ràbia i m’he de
mossegar la llengua per no contestar-li
davant de la seva prepotència. Per dins, però, penso, que qui riu últim
riu millor i que el dia que els nostres pobles siguin lliures, ploraran ells i
riurem nosaltres. Finalment, arribem al bar i prenem algunes cerveses, alhora
que, de nou, ens serveixen unes quantes tapes de manera gratuïta. Ah, i no ens deixen pagar res! Tot seguit, ja
marxem cap a la zona a on fan el Festigal (http://festi.gal/)
, el festival políticomusical en motiu del dia de la pàtria gallega. Allí sopem i prenem algunes cerveses tot
escoltant la música, primer d’un grup de Carballo i després, del gran acordionista
basc Kepa Junkera (http://www.kepajunkera.com/
), que toca acompanyat de quatre noies que toquen diferents instruments ,
alhora que canten i ballen. Ah, i tampoc ens perdem els focs artificials en
motiu del dia de l’apòstol! Tot i que em quedo molt absorta en la música, no
acabem de veure el concert, ja que encara tenim una hora de camí i l’endemà
tampoc ens podem llevar gaire tard. El camí de tornada es fa llarg, entre
conductors incívics i d’altres que van molt i molt lents. Ja de matinada
arribem a l’hotel. I poca cosa més ens queda que anar a dormir, després de
matar uns quants mosquits...
(La imatge és de nou, de la platja de Razo)
Comentaris