Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de terres gironines a Singapur (dies 1 i 2, 9 i 10 d’agost de 2016) (I)

Al matí és moment d’acabar de preparar les darreres coses. Estic un xic nerviosa per tal de no  oblidar res, però el nerviosisme es barreja amb il·lusió. Carreguem les coses al cotxe i anem fins al Vallès, des d’on en portaran a l’aeroport de Barcelona. Un cop allí, el mateix de sempre: deixar les maletes i fer els preceptius controls de seguretat. Un cop això fet, encara tenim una bona estona que aprofitem per esmorzar, tot i que ja gairebé és l’hora de dinar. Per matar les hores aprofito per llegir una mica fins que és l’hora d’embarcar, en aquest cas, amb Swiss Air (www.swiss.com).  Un cop a dalt l’avió, tinc temps de degustar el bagel amb formatge que ens donen i adormir-me fins que aterrem a Zurich. Allí ens esperen sis hores de trànsit. Primer de tot, com que ens han demanat si volíem fer un canvi de vol a canvi d’una compensació, anem a preguntar què tal i ens comenten que fins al moment de l’embarcament no ens poden dir res. La primera dona que ens atén és una mica malcarada, però no així la segona. Aprofitem l’estona de trànsit per menjar una mica, tot i que no és gaire barat. A l’aeroport de Zurich hi ha zones de fumadors, dins del mateix aeroport, aïllades  dels passadissos; cadascuna està patrocinada per una marca de cigarrets diferent. Aprofitem l’estona per llegir, mirar per les múltiples pantalles planes que hi ha els Jocs Olímpics que se celebren a Rio de Janeiro i quan surt a on hem d’embarcar, ens hi dirigim. Abans, però, hem de passar per un control de seguretat i ja anem cap a l’avió. És tard i farem el viatge de nit, ja que al final s’ha pogut solucionar el problema de l’overbooking a l’avió. Ens hi enfilem i tot i que tinc son, com que ens diuen que aviat serviran el sopar, tot pesant figues, em mantinc desperta fins que ens porten un bon menjar vegetarià. Però quan intento adormir-me, tinc certes dificultats, ja que hi ha un parell de criatures que no paren de cridar i plorar. El cansament, però, em venç i m’adormo, però em vaig despertant pels xiscles sense motiu d’una de les criatures, uns xiscles d’allò més estridents que es posen entre cella i cella. A més, la tos que tinc, no ajuda tampoc gaire a poder agafar un son ben profund. Vaig fent algunes capcinades fins que ens serveixen l’esmorzar, que la veritat, no m’abelleix gaire. Torno a endormiscar-me algunes desenes de minuts i ja que s’acosta l’hora de l’aterratge, m’acabo de desvetllar del tot. Un cop hem baixat de l’avió i toquem terra ferma a Singapur, toca fer els tràmits duaners preceptius.  A l’avió ja hem omplert el formulari d’immigració i anem bastant ràpids. No cal visat, sinó que només omplir formular i que te’l revisi un dels policies. A més, et permeten avaluar cada persona que t’ha atès amb una sèrie de pantalles tàctils. Recollim també ràpidament l’equipatge, i “aleatòriament”, cal que passem un altre control de seguretat que ple que sembla, només passen els joves amb motxilla i preferentment occidental...  (continuarà)
(La imatge correspon a Singapur, des de l'habitació de l'hotel)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís