Galiza, del 24 al 26 de juliol de 2016: dia de la pàtria gallega a Compostel·la (25 de juliol de 2016, dia 2) (VI)

Molts dels primers pelegrins procedien de regions d'Europa pioneres en l'aportació de novetats musicals. Partint alguns del nord, i altres de zones més cèntriques de França, havien passat per llocs de culte com Chartres i Tours, on van poder escoltar les melodies que tot l'Occident cristià considerava el veritable llegat del papa Gregori I. Poc importava que aquells que venien del nord d'Itàlia i que havien hagut de creuar els Alps i Pirineus els diguessin que en el seu lloc d'origen el ritu litúrgic era més antic i venerable que aquest al que ells anomenaven romà.

Tampoc importava molt que una vegada endinsats en territori hispànic i reunits els pelegrins de diferents procedències entorn d'un mateix Camí fessin una parada en algun monestir del camí i allà se'ls parlés, no sense nostàlgia, d'una litúrgia que no feia molt era l'element unificador enfront de les hosts musulmanes que des de feia segles ocupaven bona part del territori hispà.

Vuit segles després de la mort de l'Apòstol, l'any 813, sent rei d'Astúries Alfons II el Cast i emperador d'Occident, Carlemany, un ermità anomenat Pelagi o Pelai, va veure una estrella posada en el bosc de Libredón. Després de comunicar-li al bisbe Teodomir, bisbe d'Iria Flavia, van descobrir al centre del bosc una antiga capella amb les restes del sant.

Alfons II va viatjar immediatament amb la seva cort al lloc on van trobar l'església, convertint-se així en el primer pelegrí de la Història. Va manar edificar una petita església, que amb els anys es transformà amb la seu barroca actual de la Catedral de Santiago de Compostel·la.

A la fi del segle VIII es difon al nord-oest de la península Ibèrica la llegenda que Sant Jaume el Major havia estat enterrat en aquestes terres, després d'evangelitzar-les. Començà a rendir-se-li culte en un lloc proper a la ciutat episcopal d'Iria Flavia, avui Padrón, on hi ha un cementiri d'època romana. Molt aviat, la notícia s'estengué per tota l'Europa cristiana i els primers pelegrins comencen a arribar a Compostel·la, al lloc del sepulcre denominat Campus Stellae. El descobriment del sepulcre coincideix amb l'arribada al regne d'Astúries dels mossàrabs fugits de les zones dominades pels musulmans, buscant poder practicar les seves creences religioses.

El nombre de pelegrins augmentà extraordinàriament a partir del segle XI, quan la població europea assoleix sortir de l'aïllament d'èpoques anteriors i inicia una sèrie de contactes i intercanvis que, en el camp religiós, duran a fer de la peregrinació la forma més difosa de devoció. Roma, Jerusalem i Santiago de Compostel·la seran les destinacions més importants. Els croats i les ciutats marítimes italianes obren la ruta de Jerusalem i els monarques de Navarra, Aragó, Castella i Lleó faciliten el viatge a Santiago mitjançant la construcció de ponts, reparació de camins i edificació d'hospitals. El recorregut que es feia per arribar-hi es podia fer des de tot arreu, però principalment començava des de França i recorria l'actual costa cantàbrica fins a la catedral. En el camí es va començar a edificar per la comoditat dels peregrins que feien el viatge i es van construir hostals, hospitals, mercats, etc.

Anys més tard, el caràcter apostòlic de la seva església i les riqueses acumulades gràcies als pelegrins, permetran a un bisbe emprenedor, Diego Gelmírez, convertir la seva seu en un arquebisbat.

Després de les edats mitjana i moderna, el Camí va perdent importància. Per a l'Any Sant Compostel·là de 1993, el govern autònomgallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs turístic, no només per al pelegrí religiós i va llançar la campanya Xacobeo 93, restaurant la ruta i les infraestructures per a pelegrins. Va assolir la col·laboració de les comunitats per les quals travessa el Camí. Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall és una destinació popular que reuneix el religiós, espiritual, esportiu, cultural, econòmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a través dels segles. El camí es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i altres senyals. L'actual Camí de Santiago és el sender de Gran Recorregut 65, amb les seves variants. (continuarà)