Andorra, del 15 al 17 de juliol de 2016: passeig per Andorra la Vella, compres i retorn a casa (dia 3, 17 de juliol de 2016) (i II)

L'edifici té també dos porxos, un al cantó del campanar i des d'aquest fins al mur dels peus de la nau. El segon és comunicat amb el primer per una porta.
La data de la seva construcció és incerta, potser de mitjan segle XII o, molt probablement, anterior.”
Continuem cap a Andorra i no ens podem estar de comentar la magnificència de les estructures de carreteres i ponts que hi ha al país, molt allunyades d’altres zones dels Pirineus, però bé, Andorra té en petit el que altres estats tenen en milers de km2. Acabem arribant a la capital de país i, malgrat que busquem aparcament de manera gratuïta, avui no en trobem i deixem el cotxe al pàrquing. El primer que fem és anar a esmorzar en un bar de l’Avinguda Mertixell, ben recentment tancada al trànsit rodat. El dia és calorós i convida a caminar, com així ho fem. Sorprèn, tot i que no hauria de fer-ho, i agradablement, que tot estigui retolat en català i que es parli amb total normalitat el nostre idioma, tot i que els dependents/es dels establiments, tot i no ser la seva llengua mare, el parlen, o si més, no, t’entenen sense problemes ni vacil·lacions. Tan de bo això sigui ben aviat normalitat als Països Catalans!
Caminem, fem algunes compres i ens trobem amb una amiga que per fer un parell de cerveses en una terrassa un xic amagada del sol i del bullici del centre de la ciutat. Com que se’ns fa tard, ens acomiadem d’ella i també de la ciutat. A Sant Julià de Loira (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Juli%C3%A0_de_L%C3%B2ria)  trobem una ombra al costat de la carretera i aprofitem per seure, al costat del riu, i amb un bon airet, per dinar. Un cop la panxa plena, fem una miqueta més de trajecte i ens parem en un cels grans centres comercials del país per omplir la nevera per uns quants dies i permetre’ns alguns productes que no són tant habituals de trobar en terres pròpiament del Principat. I quan la tarda ja comença a decaure, tornem a emprendre el camí cap a casa. A la frontera trobem una mica de cua, però tampoc hi perdem molta estona. I després de la interminable collada de Tosses, amb els corresponents conductors imprudents, com no, fem parada tècnica a Ribes de Freser. I de nou ens parem, com altres vegades, en un lloc acollidor, l’hotel Prats (http://www.hotelprats.com/CA/hotel.html) , per fer una cervesa i unes braves. Tot seguit, ja tornem a pujar al cotxe i no ens aturem fins a arribar a casa, cansats, però contents i amb ganes de conèixer més indrets del país dels Pirineus, Andorra.
(La imatge és de la flora d'Andorra)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís