Andorra, del 15 al 17 de juliol de 2016: passeig per Andorra la Vella, compres i retorn a casa (dia 3, 17 de juliol de 2016) (i II)
L'edifici té també dos porxos, un al cantó del campanar i des
d'aquest fins al mur dels peus de la nau. El segon és comunicat amb el primer
per una porta.
La data de la seva construcció és incerta, potser de mitjan
segle XII o, molt probablement, anterior.”
Continuem
cap a Andorra i no ens podem estar de comentar la magnificència de les
estructures de carreteres i ponts que hi ha al país, molt allunyades d’altres
zones dels Pirineus, però bé, Andorra té en petit el que altres estats tenen en
milers de km2. Acabem arribant a la capital de país i, malgrat que
busquem aparcament de manera gratuïta, avui no en trobem i deixem el cotxe al
pàrquing. El primer que fem és anar a esmorzar en un bar de l’Avinguda
Mertixell, ben recentment tancada al trànsit rodat. El dia és calorós i convida
a caminar, com així ho fem. Sorprèn, tot i que no hauria de fer-ho, i
agradablement, que tot estigui retolat en català i que es parli amb total
normalitat el nostre idioma, tot i que els dependents/es dels establiments, tot
i no ser la seva llengua mare, el parlen, o si més, no, t’entenen sense
problemes ni vacil·lacions. Tan de bo això sigui ben aviat normalitat als
Països Catalans!
Caminem,
fem algunes compres i ens trobem amb una amiga que per fer un parell de
cerveses en una terrassa un xic amagada del sol i del bullici del centre de la
ciutat. Com que se’ns fa tard, ens acomiadem d’ella i també de la ciutat. A
Sant Julià de Loira (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Juli%C3%A0_de_L%C3%B2ria)
trobem una ombra al costat de la
carretera i aprofitem per seure, al costat del riu, i amb un bon airet, per
dinar. Un cop la panxa plena, fem una miqueta més de trajecte i ens parem en un
cels grans centres comercials del país per omplir la nevera per uns quants dies
i permetre’ns alguns productes que no són tant habituals de trobar en terres
pròpiament del Principat. I quan la tarda ja comença a decaure, tornem a
emprendre el camí cap a casa. A la frontera trobem una mica de cua, però tampoc
hi perdem molta estona. I després de la interminable collada de Tosses, amb els
corresponents conductors imprudents, com no, fem parada tècnica a Ribes de
Freser. I de nou ens parem, com altres vegades, en un lloc acollidor, l’hotel
Prats (http://www.hotelprats.com/CA/hotel.html)
, per fer una cervesa i unes braves. Tot seguit, ja tornem a pujar al cotxe i
no ens aturem fins a arribar a casa, cansats, però contents i amb ganes de
conèixer més indrets del país dels Pirineus, Andorra.
(La imatge és de la flora d'Andorra)
Comentaris