Andorra, del 15 al 17 de juliol de 2016: passeig per Andorra la Vella, compres i retorn a casa (dia 3, 17 de juliol de 2016) (I)

Avui no podem pas fer gaire el manta. Tot i això, quan sona el despertador, no ens llevem amb gaire immediatesa. Mica en mica, però, ens anem posant en marxa. Recollir una mica l’apartament, carregar el cotxe i marxar. Abans d’agafar la carretera principal, ens parem a la seu de la immobiliària que ens ha llogat l’apartament a deixar les claus i ja enfilem, de nou, el camí cap a Andorra la Vella. Just abans de l’entrada de Canillo baixant des del Tarter, no puc evitar que els ulls se m’escapin de nou cap a una altra bellesa del romànica, l’església de Sant Joan de Caselles, tot i que no tenim temps de parar-nos-hi. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Joan_de_Caselles ): “Sant Joan de Caselles és una església romànica situada a la parròquia de Canillo, a Andorra. És a tocar de la carretera que porta d'Andorra la Vella al Pas de la Casa, a la sortida del nucli urbà de Canillo. Tot i que l'església és força més antiga, no se'n troben les primeres notícies documentals fins a l'any 1312, quan hom l'esmenta com a depenent de Sant Miquel de Prats, església situada també a la mateixa parròquia de Canillo. El lloc de Caselles és esmentat molt abans, el 1162. És un dels edificis cabdals de l'art romànic andorrà. La seva planta és trapezoïdal, amb un únic absis al nord, a la part més estreta de la nau. Aquest absis exteriorment és llis i únicament presenta una petita finestra de mig punt. Interiorment és cobert per una volta de quart d'esfera. Està separat de la nau per una reixa.

El campanar es troba separat de la nau, i és aquest un cas excepcional en el romànic andorrà. És un bell exemplar romànic, de planta quadrada, potser la part més característica de l'edifici. La part inferior és cega i més amunt hi ha tres pisos de finestres: el primer amb tres obertures de mig punt, en tres dels cantons. El segon nivell d'obertures és format per quatre obertures, tres de geminades; el tercer nivell és similar a aquest. És rematat per una coberta a quatre aigües. (continuarà)
(La fotografia correspon a una panoràmica dels llacs de Tristaina)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís