Galiza, del 24 al 26 de juliol de 2016: dia de la pàtria gallega a Compostel·la (25 de juliol de 2016, dia 2) (II)
Crespo Pou i Luis Monteagudo, per
fi, ho consideren prejacobí, perquè apareixen més compostelas per Galícia (i hi ha una compostilla en el Bierzo) i ho consideren un compost
cèltic de comboros, "enderrocs", i steel,
"ferro", significant "escorial de mines i ferreries", i
també relacionant-lo amb el barri de la ciutat la
Estila.
Al segle IX es va descobrir la
suposada tomba de l'Apòstol i la població va començar a prosperar. El 997 fou
ocupada per Almansor (en la seva campanya núm. 48) el 10
d'agost
de 997. La ciutat havia estat abandonada
i va servir de base per una ràtzia fins a la
Corunya, però després els musulmans es
van retirar. El rei Beremund II el Gotós
de Lleó la va reconstruir abans de la seva
mort el 999. La basílica fou construïda a partir del 1075.
La ciutat es troba al sud de la província de la Corunya, entre el monte Pedroso i el monte Viso. Està rodejada pels
rius Sar i Sarela. Limita al nord amb els municipis de Val
do Dubra, Trazo i Oroso, al sud amb Teo, Vedra i Boqueixón, a l'est amb O Pino i Touro, i a l'oest amb Ames.
Santiago de Compostela té un clima oceànic humit amb
temperatures suaus durant tot l'any. Les precipitacions, d'entre 1.700 i 1.900
mm anuals, són de les més elevades de tota Espanya. Es concentren principalment a l'hivern, i en
menor mesura, a la tardor i la primavera.
El seu clima està caracteritzat per la distància a
la costa, l'altitud del terreny i les serres que l'envolten, que fan que es
concentri la humitat i que, durant l'hivern, siguin habituals els dies
ennuvolats.
Tot i que l'economia de Santiago depèn en gran part
de l'administració pública (fet derivat de ser la capital gallega), el turisme, sobretot amb el Camí de Sant Jaume, la indústria i l'educació universitària.
Entre les principals empreses de la ciutat es
troben la fustera FINSA, l'automobilística UROVESA, la corporació de telecomunicacions Televés, Castrosua, que construeix
la meitat dels autobusos fabricats a Espanya, o Blu:Sens, que es dedica a la fabricació de
productes tecnològics. Hi ha dos polígons industrials al municipi: O Tambre i A
Sionlla.
Santiago de Compostel·la té una estació de ferrocarril de
mida petita al sud de la ciutat, entre la rúa do Hórreo i l'Avenida de Lugo. Té
una parada de taxis i diverses empreses de lloguer de vehicles. Des de
l'estació surten trens diaris que comuniquen amb les principals ciutats
gallegues, excepte Lugo i Ferrol, totes a través de línies d'alta velocitat. La
ciutat també està comunicada ambMadrid, Barcelona i el País Basc, així
com Alacant un cop
a la setmana. Actualment està en construcció la línia d'alta velocitat que
unirà Santiago amb Madrid, de la qual el tram entre la Corunya i Ourense ja
funciona. També està en projecte l'ampliació de l'estació per convertir-la en
una estació intermodal.
El 24 de juliol de 2013 es va produir a Angrois, a l'entrada de la
ciutat, el pitjor accident de tren de la història de Galícia i el segon
d'Espanya. Un tren Alvia va descarrilar per excés de velocitat
produint la mort de 79 persones. Els veïns de la zona van contribuir a les
tasques de rescat.
L'aeroport de Santiago de Compostel·la es troba a uns 10 km del centre de la ciutat, a la
localitat d'A Lavacolla, dins del terme municipal. L'aeroport, que té una
pista de 3,2 km, és l'aeroport gallec amb més trànsit de passatgers i l'únic
que realitza viatges transcontinentals.
El 13 d'octubre de 2011 es va inaugurar la nova terminal, que té capacitat
per més de quatre milions de passatgers. L'edifici té un total de 74.230 m² i
té 32 taulells de facturació, 9 hipòdroms de recollida d'equipatges, 12 portes
d'embarcament i 3.665 places d'aparcament.
El principal eix que passa per la
ciutat és l'autopista AP-9 que recorre la costa atlàntica
gallega des de Ferrol a la frontera amb Portugal i que comunica Santiago amb la
Corunya, Pontevedra i Vigo. També surt de la ciutat
l'autopista AP-53 que la uneix amb Ourense. Finalment, l'autovia A-54 arriba fins a l'aeroport i està en construcció fins a Lugo.
(continuarà)
(La fotografia correspon a un dels parcs de Compostel·la)
Comentaris