Galiza, del 24 al 26 de juliol de 2016: dia de la pàtria gallega a Compostel·la (25 de juliol de 2016, dia 2) (II)

Crespo Pou i Luis Monteagudo, per fi, ho consideren prejacobí, perquè apareixen més compostelas per Galícia (i hi ha una compostilla en el Bierzo) i ho consideren un compost cèltic de comboros, "enderrocs", i steel, "ferro", significant "escorial de mines i ferreries", i també relacionant-lo amb el barri de la ciutat la Estila.
Al segle IX es va descobrir la suposada tomba de l'Apòstol i la població va començar a prosperar. El 997 fou ocupada per Almansor (en la seva campanya núm. 48) el 10 d'agost de 997. La ciutat havia estat abandonada i va servir de base per una ràtzia fins a la Corunya, però després els musulmans es van retirar. El rei Beremund II el Gotós de Lleó la va reconstruir abans de la seva mort el 999. La basílica fou construïda a partir del 1075.
La ciutat es troba al sud de la província de la Corunya, entre el monte Pedroso i el monte Viso. Està rodejada pels rius Sar i Sarela. Limita al nord amb els municipis de Val do Dubra, Trazo i Oroso, al sud amb Teo, Vedra i Boqueixón, a l'est amb O Pino i Touro, i a l'oest amb Ames.
Santiago de Compostela té un clima oceànic humit amb temperatures suaus durant tot l'any. Les precipitacions, d'entre 1.700 i 1.900 mm anuals, són de les més elevades de tota Espanya. Es concentren principalment a l'hivern, i en menor mesura, a la tardor i la primavera.
El seu clima està caracteritzat per la distància a la costa, l'altitud del terreny i les serres que l'envolten, que fan que es concentri la humitat i que, durant l'hivern, siguin habituals els dies ennuvolats.
Tot i que l'economia de Santiago depèn en gran part de l'administració pública (fet derivat de ser la capital gallega), el turisme, sobretot amb el Camí de Sant Jaume, la indústria i l'educació universitària.
Entre les principals empreses de la ciutat es troben la fustera FINSA, l'automobilística UROVESA, la corporació de telecomunicacions Televés, Castrosua, que construeix la meitat dels autobusos fabricats a Espanya, o Blu:Sens, que es dedica a la fabricació de productes tecnològics. Hi ha dos polígons industrials al municipi: O Tambre i A Sionlla.
Santiago de Compostel·la té una estació de ferrocarril de mida petita al sud de la ciutat, entre la rúa do Hórreo i l'Avenida de Lugo. Té una parada de taxis i diverses empreses de lloguer de vehicles. Des de l'estació surten trens diaris que comuniquen amb les principals ciutats gallegues, excepte Lugo i Ferrol, totes a través de línies d'alta velocitat. La ciutat també està comunicada ambMadrid, Barcelona i el País Basc, així com Alacant un cop a la setmana. Actualment està en construcció la línia d'alta velocitat que unirà Santiago amb Madrid, de la qual el tram entre la Corunya i Ourense ja funciona. També està en projecte l'ampliació de l'estació per convertir-la en una estació intermodal.
El 24 de juliol de 2013 es va produir a Angrois, a l'entrada de la ciutat, el pitjor accident de tren de la història de Galícia i el segon d'Espanya. Un tren Alvia va descarrilar per excés de velocitat produint la mort de 79 persones. Els veïns de la zona van contribuir a les tasques de rescat.
L'aeroport de Santiago de Compostel·la es troba a uns 10 km del centre de la ciutat, a la localitat d'A Lavacolla, dins del terme municipal. L'aeroport, que té una pista de 3,2 km, és l'aeroport gallec amb més trànsit de passatgers i l'únic que realitza viatges transcontinentals.
El 13 d'octubre de 2011 es va inaugurar la nova terminal, que té capacitat per més de quatre milions de passatgers. L'edifici té un total de 74.230 m² i té 32 taulells de facturació, 9 hipòdroms de recollida d'equipatges, 12 portes d'embarcament i 3.665 places d'aparcament.

El principal eix que passa per la ciutat és l'autopista AP-9 que recorre la costa atlàntica gallega des de Ferrol a la frontera amb Portugal i que comunica Santiago amb la Corunya, Pontevedra i Vigo. També surt de la ciutat l'autopista AP-53 que la uneix amb Ourense. Finalment, l'autovia A-54 arriba fins a l'aeroport i està en construcció fins a Lugo.
(continuarà)
(La fotografia correspon a un dels parcs de Compostel·la)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís