Galiza, del 24 al 26 de juliol de 2016: dia de la pàtria gallega a Compostel·la (25 de juliol de 2016, dia 2) (III)

La ciutat de Santiago té una xarxa d'autobusos urbans i metropolitans que comuniquen els diferents punts de la ciutat, així com altres localitats de la seva àrea metropolitana. Està subvencionada per la Xunta de Galicia i la gestiona en règim de concessió l'empresa Transportes Urbanos de Santiago S.A. (Tussa), que explota 24 línies, de les quals 10 són urbanes, 6 circulars i 8 interurbanes. Tot i el servei de transport urbà, els problemes de trànsit continuen sent constants a la ciutat.

La capital de Galícia disposa també d'una estació d'autobusos que rep milers de passatgers cada dia i que la comunica amb la resta de Galícia, Espanya i Portugal.

Ciutat Vella

La Ciutat Vella (en gallec: Cidade Vella) es caracteritza per la seva arquitectura antiga i monumental. Va ser escollida com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1985.

Praza do Obradoiro

La Praza do Obradoiro és la més coneguda de la ciutat. En ella hi trobem:

·         La Catedral de Santiago de Compostel·la, un dels grans edificis del romànic europeu, dels segles XI-XII, amb una façana barroca del segle XVIII.

·         L'Hostal dels Reis Catòlics, construït amb motiu de la visita realitzada pels Reis Catòlics el 1486 i que va ser destinat a hospital. Avui dia és un parador de turisme.

·         El Pazo de Raxoi, edifici del segle XVIII, seu de l'ajuntament i la Xunta de Galicia.

·         El Col·legi de San Xerome, actual rectorat, fundat en el segle XVI per a estudiants pobres per l'arquebisbe Alonso de Fonseca.

·         El Pazo de Xelmírez, important mostra de l'arquitectura romànica, construït entre els segles XII i XIII.

Praza de Abastos

És el mercat d'abastaments de la ciutat, un dels cinc més importants d'Espanya, i segon monument més visitat de la ciutat. Està situat entre les esglésies de Santo Agostiño i San Fiz de Solovio. El mercat actual data de 1941, i està edificat en el mateix emplaçament que l'anterior mercat, que era de 1870. En ell es desenvolupa una important activitat referent al producte fresc de Santiago i de la comarca.

Praza da Acibechería

·         Façana nord de la catedral o d'Acibechería: en el segle XVII, després d'un incendi, es va desmantellar l'antiga portada romànica. Alguns relleus estan avui en la portada d'Argenteries. Es cridava Porta del Paradís i per ella obstaculitzen els pelegrins. És del segle XVIII. Destaca en la coronación l'estàtua de Santiago i 2 reis orantes: Alfonso III i Ordoño II, als seus peus. En el centre es veu l'estàtua de la Fe.

·         San Martiño Pinario: monestir benedictí del segle XI. L'edifici actual és barroc. Sobre la porta pot veure's: sant Benet, una balconada, escut d'Espanya i dalt un grup escultòric que representa a Sant Martí de Tours partint la seva capa. Des de l'escalinata hi ha una bella perspectiva de la catedral: 2 torres de la façana, cimbori i la torre del rellotge. Entre aquestes 2 últimes hi ha un piloncillo rematat per l'Agnus dei que duu sobri el seu llom la Creu dels Farrapos.

Praza da Quintana

Es diu també dels Literaris, en memòria del Batalló Literari, estudiants que van combatre contra Napoleó. Té 2 nivells: Quintana de Mortos, que ocupa fins a l'escalinata i Quintana de Vius, la part superior. Una Quintana és una plaça davant del camposanto on es venien queviures.

·         La Casa da Parra: està en la Quintana de Mortos i és del segle XVII. En la teulada pot veure's la característica xemeneia compostelana de l'època.

·         El Monestir de San Paio de Antealtares: l'immens Convent de les Pelayas, de clausura, es va construir al mateix temps que la basílica de Santiago. Una làpida sobre la seva façana a la Quintana recorda als Literaris. El carreró lateral, d'entrada al convent, és la Via Sacra. Té magnífics retaules barrocs i un òrgan del segle XVIII. Se celebren en ella concerts de música barroca.

·         La Casa da Conga o canònica: frontera amb la Casa da Parra. Habitatge de canonges. Boniques xemeneies.

·         La façana est de la catedral o da Quintana: té dues portes. La Porta Santa, la més propera a les escalinates de la plaça, generalment està tancada amb una reixa, va anar una de les 7 portes menors i va estar dedicada a San Paio, el monestir del qual està just davant. La funció que té ara data del segle XVII. Sobre ella pot veure's Sant Jaume (Santiago) i als seus costats els seus deixebles Teodor i Atanasi. A banda i banda de la porta estan col·locades 24 estàtues sedentes d'apòstols, patriarques i profetes, tots ells procedents del cor romànic construït pel maestro Mateo. Per aquesta porta s'accedeix a un petit pati al fons del qual està la veritable Porta Santa per la qual s'entra a la girola de l'absis. S'obre el 31 de desembre de l'any anterior al Sant. El privilegi de l'Any Sant data del segle XII, mitjançant butlla del papa Alexandre III. La segona porta d'aquesta façana és l'anomenada Porta Real, per ser la porta per la qual els Reis d'Espanya fan la seva entrada en la catedral. Sobre la seva llinda es veu l'escut real. (continuarà)

(La fotografia és de la manifestació independentista de Galiza)