Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de terres gironines a Singapur (dies 1 i 2, 9 i 10 d’agost de 2016) (i II)

Preguntem com arribar a l’hotel, i una amable noia ens indica que el més ràpid serà un taxi, i així ho fem. Tot ja està ben preparat per fer cua, però per sort no en trobem i en un tres i no res el taxista ens deixa al Ruby Fragance Hotel  (http://www.booking.com/hotel/sg/ruby.ca.html?aid=356984;label=gog235jc-hotel-XX-sg-ruby-unspec-es-com-L%3Aca-O%3AwindowsSnt-B%3Achrome-N%3AXX-S%3Abo-U%3AXX;sid=842c74413e28ad0c67a967b08fdaa022;dist=0&group_adults=2&sb_price_type=total&type=total& ) (al bon home li costa ubicar-se i ha de trucar fins i tot a l’establiment, a on amablement li indiquen com arribar. El camí és agradable, amb moltes flors escampades a banda i banda de la calçada. Un cop ens ha cobrat els 20 dòlars de Singapur (el taxímetre en marcava 13, però ens carrega no sé pas quins extres sobre la sortida de l’aeroport), ja fem l’entrada a l’hotel, amb unes simpàtiques i amables recepcionistes, que ens parlen en anglès. A Singapur la majoria de gent parla en anglès, però hi ha d’altres llengües oficials com ara el malaisi, l’indonesi o el xinès. Em costa un xic d’entendre a la simpàtica noia de recepció, però ho faig i pugem ja cap a la minúscula, però acollidora, habitació que ens ha tocat al vuitè pis. Gairebé no tenim espai per deixar les maletes. Descansem una mica, i com que ja comença a fosquejar, decidim anar a buscar un lloc a on fer un mos. Prop de l’hotel hi ha un llarg carrer ple d’establiments per menjar, a més de botigues i supermercats, una molt bona opció. La zona a on estem contrasta amb la de gratacels que hem vist en arribar. És més aviat una zona que sembla un carrer de Xina, ja que tot està escrit en l’idioma d’aquest país, i a més, hi ha gent que no parla ni un borrall d’anglès. Després d’una estona dubitativa, optem per un restaurant a on hi ha bastants locals i demanem arròs i verdures. Només de seure, una de les cambreres en ofereix cervesa i n’hi comprem, però no resulta pas gaire barata. Tal i com llegim en alguns cartells, aquest país recentment s’ha posat molt sever en el tema alcohol i la possessió i el tràfic de drogues es castiguen amb la pena de mort, tal i com s’encarreguen ja de deixar clar amb el full d’immigració. Després de menjar una mica, ja tornem cap a l’hotel, ja que estem cansats, i a més, la increïble humitat que es respira tampoc és bona aliada pel cansament. Ja un cop a l’habitació, temps d’una dutxa i ben poc més, ja que l’endemà hem de matinar...
(La fotografia correspon al primer sopar en terres asiàtiques)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís