Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Singapur a Cameron Highlands, Malàisia (dia 3, 11 d’agost de 2016) (I)

Encara no ha sonat el despertador que ja estic ben desperta. La tos, la maleïda tos, m’ha desvetllat. És de matinada i tenim temps d’empaquetar les coses i baixar cap a baix a recepció, a on ja ens espera un taxi que havíem demanat el dia abans i que ens ha de portar de nou a l’aeroport de Changi (http://www.changiairport.com/) . Tot i que esperava bastant de trànsit pels carrers de la ciutat estat de Singapur, no n’hi ha gaire. Tot i que ja he visitat altres països que condueixen per la dreta, encara em costa acostumar-me a que a Singapur també es faci. No triguem gaire a arribar de nou a l’aeroport, i tot i que el taxímetre torna a marcar 13, el conductor ens cobra més de 25 dòlars de Singapur en concepte de no sé quin carai de taxes: la d’aeroport, la de nocturnitat, etc. Només d’arribar tenim la sort ja de poder facturar les maletes cap a Kuala Lumpur, a Malàisia, la nostra propera destinació asiàtica. Passem el control d’immigració i només passem de resquitllada les maletes per una cinta de control, un control molt poc exhaustiu, en principi. Tenim bastanta estona que la passem caminant per dins de l’aeroport, un aeroport ben curiós a on hi ha múltiples jardins interiors, amb gran orquídies i també carpes, per tal de donar al passatger una imatge de tranquil·litat i pau. Alhora, també observem que hi ha moltes flors que semblen en commemoració del dia de Singapur, que fou el dia anterior i a on se celebra la independència d’aquest país de Malàisia, fa 51 anys.  Aprofitem per esmorzar una miqueta, a preu no gaire baix, ja que Singapur, precisament barat no és,  abans d’anar cap a la porta d’embarcament, a on sí que ens fan un control ben exhaustiu abans d’entrar a l’aparell volador. Curiosament, no es fa el gran control just entrar, sinó que es fa més tard. No sé si això acaba essent més o menys segur.. El trajecte fins a la capital de Malàisia, Kuala Lumpur, és curt, de no més de 40 minuts, i en aquesta ocasió viatgem amb TigerAir (www.tigerair.com) . Hi ha algunes turbulències, però arribem bé. Només d’arribar, el mateix serial de sempre: passar el control d’immigració i recollir l’equipatge. En aquest cas, tampoc cal visat, i ni tan sols omplir cap formulari d’immigració. Un cop les maletes recollides, dins mateix ja comprem el bitllet de tren de KLIA Express (http://www.kliaekspres.com/) que ens portarà des del propi aeroport fins a l’estació de bus TBS. El preu no és gaire barat, més de 38 ringgit però guanyem un munt de temps en comparació amb un taxi.  La moneda oficial de Malàisia és el ringgit (https://es.wikipedia.org/wiki/Ringgit; https://ca.wikipedia.org/wiki/Ringgit ):  “El ringgit (en malai ringgit Malaysia o, simplement, ringgit; en l'escriptura tradicional aràbiga ريڠݢيت مليسيا o ريڠݢيت) és lamoneda oficial de Malàisia. Normalment s'abreuja RM i el codi ISO 4217 és MYR. Se subdivideix en 100 sen (سين). (continuarà)
(La imatge correspon a un dels carrers de Singapur)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís