Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita a Terezín (dia 2, 27 de maig de 2016) (III)

La següent parada la fem en una mena de passadissos a on tancaven la gent malalta. Només hi havia una petita reixa i la resta era un laberint insalubre, fred, humit, a on s’amuntegava la gent i acabava morint. Fa mal entrar-hi i imaginar com n’era tot de bèstia. Quan es va alliberar el camp (8 de maig de 1945), els soldats que ho feren es van esfereir, tal i com ens explica el guia. Continuem la visita cap a la zona a on assassinaven els dissidents. De camí per la zona a on sortien els presoners per anar a treballar, hi havia una piscina a on es banyaven les famílies dels macabres vigilants del parc, així com les casetes dels gossos ferotges que tenien per funció atemorir a la gent. La zona de la mort és horrorosa. Hi ha una estàtua que ho recorda, i es veu encara la zona a on afusellaven a la gent, amb els rastres de bala a la paret. També hi ha a on penjaven la gent i a on els decapitaven, una manera molt macabra de morir pels jueus, ja que creuen en la resurrecció del cos i aquest ha d’estar intacte. A més, el jueu és un poble que creu en el destí i que poques vegades es revolta. Amb un nus a l’estómac passem pels barracons de les dones i ja marxem de la petita fortalesa per fer la caminada cap a la fortalesa gran (Grobe Festung), que és el propi poble de Terezín. Tot i que de cara al món els nazis ho mostraven com un assentament jueu, no era res més que un camp de concentració. Un cop allí, entrem al museu, que el porten antics presoners o familiars. A dins no es poden fer fotos, però es mostren les maletes de la gent, els dibuixos dels nens i nenes, la innocència de qui encara creu en el futur. També podem veure una mica d’història del camp i ens passen parts del vídeo propagandístic i fals que els nazis van vendre a la comunitat internacional i a la Creu Roja fent creure que els jueus eren feliços allí, ja que se’ls veu jugant a futbol, rient, etc. Quan sortim, en Xuban ens explica algunes coses més, com ara que també es va crear un consell jueu. Tal i com es conta a http://www.memoriales.net/topographie/checoslovaquia/terezin.htm : “Com en altres ghettos a Europa, es va formar un Consell Jueu (Judenrat) que controlaria el govern del ghetto. El primer dels responsables del Judenrat va ser Jakob Edelstein, un sionista polonès, antic cap de la comunitat jueva de Praga. En 1943 va ser deportat a Auschwitz, on va ser assassinat al costat de la seva família. El segon va ser Paul Eppstein, un sociòleg originari de Mannheim, on havia estat portaveu de l'organització central de jueus a l'Alemanya nazi (Reichsvereinigung der Juden in Deutschland). En el transcurs dels transports de liquidació de la tardor de 1944, quan gairebé dos terços de la població del ghetto va ser deportada a Auschwitz, Eppstein va ser afusellat a la Petita Fortalesa, després que informés als que anaven a ser deportats del que els esperava a l'Est. Benjamin Murmelstein, un rabí de Viena li va succeir. A la fase final del ghetto, el responsable del Judenrat va ser Leo Baeck, després de ser deportat de Berlín, on actuava també com a responsable de la Reichsvereinigung der Juden in Deutschland.