Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (X)

Continuem el nostre trajecte, passem per davant del museu del comunisme i el guia ens va explicant algunes històries, moltes d’elles relacionades amb el nazisme. I camina que caminaràs, anem ja cap al barri jueu de Praga. Prèviament, passem per davant de la casa a on nasqué Franz Kafka. Tal i com s’explica a viquièdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Franz_Kafka ): “Franz Kafka (Praga —llavors Imperi austrohongarès, actualment Txèquia—, 3 de juliol del 1883 – Kierling —actualment part de la ciutat de Klosterneuburg, Àustria—, 3 de juny de 1924) fou un escriptor d'origen jueu en llengua alemanya.

La seva narrativa desassossegadora i simbòlica, escrita en alemany, va anticipar l'opressió i l'angoixa del segle XX. La seva influència ha fet que el terme kafkià s'apliqui a situacions socials angoixants i grotesques.

La seva obra és una de les més influents de la literatura universal del segle XX, malgrat no ser gaire extensa: va ser autor de tres novel·les (El procés del 1925, El castell del 1926 i Amèrica del 1927), dues novel·les curtes, La metamorfosi (1915) i La colònia penitenciària (1914), i un cert nombre de paràboles i relats breus. A més, va deixar una abundant correspondència i escrits autobiogràfics, la major part publicats pòstumament.

Praga, a més de tenir una història cristiana, és també una ciutat jueva, amb un dels guetos més antics de l'Europa central. Mercaders jueus es van instal·lar a la part baixa del Castell de Praga sobre el turó de Hradany (o Hradschin) des de 965. Després, ho van fer sobre la ruta de Vysehrad, al sud de la Ciutat Vella de Praga (Prager Altstadt o Staré Msto). D'ells descendeix Kafka. Cristiana i jueva, Praga ha estat igualment una ciutat alemanya: sota els Habsburg, durant 300 anys, lallengua alemanya va tenir temps de penetrar en l'administració, l'ensenyament, el comerç i l'art. El 1880, la ciutat incloïa 42.000 alemanys (dels quals, la meitat aproximadament era d'origen jueu). Franz Kafka va néixer el 1883 a Praga, ciutat que, en l'època, pertanyia a la monarquia austrohongaresa. Fill de Hermann Kafka (1852–1931), un comerciant jueu que regentava des del 1882 un negoci de passamaneria o merceria en la Zeltnergasse (Celetná ulice 12), que transformaria més tard en uns grans magatzems que li van donar reputació de ciutadà respectable. Se li dóna el nom de Franz en honor a l'emperador Francesc Josep I. Era txec, encara que el seu idioma matern va ser l'alemany. La seva mare, Julie Löwy (1856–1934), havia nascut al si d'una família germanoisraelita, culta i rica. El seu pare, Jakob Löwy, era un cerveser pròsper de Podbrady. Kafka va aprendre l'idioma txec, ja que el seu pare procedia d'Osek, a prop de Písek, on era un membre de la comunitat jueva txecoparlant ("Kafka" significa "graula" en txec: au que serviria d'emblema per al negoci familiar) i volia que el seu fill parlés amb fluïdesa ambdós idiomes. Tanmateix, la família va adoptar la cultura i la llengua alemanya en la formació dels seus fills, ja que de la relació amb aquestes depenia en bona manera el progrés econòmic i el reconeixement social. Kafka també coneixia l'idioma i la cultura francesa. Entre els seus autors favorits, hi trobem Flaubert i Dickens; a aquests cal afegir Goethe. Kafka, doncs, va créixer sota la influència de tres cultures: la jueva, la txeca i l'alemanya.

Franz era el més gran de sis fills. Els seus dos germans més joves, Georg i Heinrich, varen morir amb quinze i sis mesos, respectivament, abans que Franz tingués set anys. Les altres tres germanes eren Gabriele (Elli) (1889-1944), Valerie (Valli) (1890-1944) i Ottilie (Ottla) (1892-1943). Entre setmana, els seus pares estaven absents de la casa. La seva mare ajudava a portar el negoci del seu marit i treballava més de 12 hores al dia. Els nens varen ser criats per un seguit de mainaderes i criats. La relació de Franz amb el seu pare el preocupava severament com va expressar a Carta al pare, on es queixava d'estar profundament afectat pel seu caràcter autoritari i exigent. (continuarà)

(La fotografia correspon a la casa a on va néixer Franz Kafka)