Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita a Terezín (dia 2, 27 de maig de 2016) (II)

Durant la I Guerra Mundial la fortalesa va servir de camp de presoners.Gavrilo Princip, l'assassí de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria i la seva dona hi va ser empresonat i hi va morir de tuberculosi el 1918.

Durant la II Guerra Mundial, la Gestapo va transformar Terezín en un camp de concentració on es van deportar 144000 jueus. D'aquests almenys 6000 hi va morir per les males condicions de vida, com la fam, les malalties i epidèmies de tifus. Aquesta va ser la ciutat escollida perquè la Creu Roja Internacional realitzés una inspecció sobre les condicions en les que es trobaven els deportats als camps de concentració. Al final de la guerra 88000 foren deportats a Auschwitz i altres camps de concentració. Un cop la guerra es va acabar, només quedaven 19000 sobrevivents. El poeta francès Robert Desnos hi va morir de tifus el 8 de juny de 1945. Després de la guerra, la ciutat es va tornar a anomenar Terezín. Va conservar una guarnició fins al 1996, quan l'exèrcit va deixar la ciutat amb un cop molt fort per a l'economia local. La ciutat intenta deixar enrere el passat militar i mostrar-se com una ciutat activa i moderna, per bé que les inundacions de 2002 la van afectar greument.”

Després de pagar l’entrada, ja ens endinsem dins del camp. En aquest moment estem a la petita fortalesa (Kleine Festung). Passem per la zona a on la gent era registrada, per la infermeria, i com no, passem per sota l’infame cartell de “Arbeit macht frei”. Anem a algunes habitacions, a on s’amuntegaven centenars de persones en un petit espai. També veiem les cèl·lules de càstig, a on eren empresonats els qui causaven algun aldarull i a vegades, cantaven durant hores. Anem a cel·les aïllades de càstig, i la número 1 fou a on hi estigué pres Gavrilo Princip. Tal i com s’explica a viquièdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Gavrilo_Princip ): “Gavrilo Princip (Obljaj, Bòsnia i Hercegovina, 25 de juliol de 1894 (o 1895) - Terezín 28 d'abril de 1918) va ser un nacionalista serbo-bosniàque assassinà l'hereu a la corona d'Àustria, l'arxiduc Francesc Ferran, i la seva muller, la comtessa Sofia, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo(Bòsnia).

Princip, era membre del grup nacionalista serbi Jove Bòsnia (Mlada Bosna), una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'Imperi austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia.

El magnicidi protagonitzat per Princip fou el detonant de l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) atès que, de resultes de l'assassinat, Àustria declarà la guerra a Sèrbia, fet que desencadenà el joc d'aliances pel qual Alemanya donaria suport a Àustria-Hongria, iRússia, França i la Gran Bretanya recolzarien Sèrbia.

Condemnat a 20 anys va ser conduït a la presó de Terezín actualment a la República Txeca, on morí víctima de la tuberculosi el 28 d'abril de 1918.”

Les cel·les no tenen ni llum gairebé, autèntiques gàbies. Fa feredat imaginar com devien ser les nits, ja fossin d’hivern o d’estiu, allí. A més, dones i homes estaven separats i eren portats a treballar per la zona. Continuem la trista visita cap a la zona de les dutxes, que fa preveure que les condicions eren bastant insalubres. De fet, en motiu d’una visita d’una delegació internacional de la Creu Roja, es van fer canonades amb aixetes, calefacció, etc, però res va funcionar mai, ni tant sols els dia de la visita de la delegació. (continuarà)

(La fotografia correspon a les dutxes a Terezín)