Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (IX)

·         L'Ajuntament Vell: complex d'edificis desordenat. El seu element més famós és el rellotge astronòmic (Orloj), de 1410, el més antic del seu tipus a Europa. Cada vegada que dóna l'hora, surten unes figures que representen els dotze apòstols i altres personatges. Un dels edificis renaixentistes té una finestra daurada amb l'antic escut de la ciutat. Ja no té funcions administratives i el seu interior pot ser visitat.
·         La sinagoga Vella-Nova: és una de les sinagogues més antigues d'Europa. Va ser fundada a prop del 1270 i és un dels primers edificis d'estil gòtic de la ciutat. Ha sobreviscut als incendis, a la demolició del gueto en el segle XIX i a molts pogroms. Està situada a Josefov, el barri jueu de Praga. Hi ha només una sinagoga del mateix tipus, la sinagoga Vella de Cracòvia a Polònia.
Altres atractius turístics són les restes del Karolinum, el Klementinum, el Rodolfinum, l'església de Sant Nicolau, el cementiri Jueu i el convent de Santa Agnès.

Nové Město

La ciutat nova és una extensió de la ciutat vella, que data del segle XIV. Els seus principals atractius són:
·         La casa Dansant: és un famós edifici deconstructivista situat a Praga. Va ser dissenyat pel gabinet d'arquitectes de Frank Gehry i Vlado Milunic el 1997. Per la seva semblança amb una parella de ballarins, és també coneguda com a Ginger i Fred. Malgrat el seu estilisme deconstructivista, s'integra perfectament amb la resta de les edificacions antigues de la zona.
·         La plaça de Venceslau: centre comercial de la ciutat, coronat per l'estàtua de sant Venceslau, patró de Bohèmia. En un extrem se situa el Museu Nacional. A banda d'estar envoltat de diversos edificis representatius, és escenari de les principals manifestacions polítiques de la ciutat. Ha estat escenari de la Primavera de Praga i l'inici de la Revolució de Vellut.
Altres atractius del districte són la porta de la Pólvora, el carrer Na Prikope, la casa Municipal, el Teatre Nacional o la plaça de Carles.

Praguesos il·lustres[

·         Bernard Bolzano (1781 - 1848), matemàtic.
·         Lea De Mae (1976 - 2004), actriu porno.
·         Franz Kafka (1883 - 1924), escriptor.
·         Antonín Panenka (1949), futbolista.
·         Bertha von Suttner (1843 - 1914), escriptora i Premi Nobel de la Pau.
·         Betty Fibichová (1846-1901), contralt.
·         Carl Ferdinand Cori (1896-1984) bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947.
·         Gerty Theresa Radnitz (Gerty Cori),(1893-1957) bioquímica, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947.
·         Jaroslav Heyrovský (1890-1967) químic, Premi Nobel de Química de 1959.
·         Jaroslav Seifert (1901-1986) poeta i periodista, Premi Nobel de Literatura de l'any 1984.
·         Ivan Klíma (1931 -), escriptor.”
El guia que ens toca es en Jorge, que és prou simpàtic però el seu estil, molt còmic i menys històric, no m’acaba de convèncer. La primera parada és la mateixa plaça vella, la història de la qual està molt ben explicada en aquest enllaç: http://km369.blogspot.com.es/2013/01/praga-la-placa-de-la-ciutat-vella.html
Hi ha l’ajuntament vell, a on més d’una vegada al llarg de la història, s’ha acabat tirant gent des de les seves altures. El que passa amb el guia és que entre el seu estil còmic i les seves bromes, no s’acaba de saber què és veritat i què no. Des d’allí ens movem cap a la plaça de Wenceslau (https://es.wikipedia.org/wiki/Plaza_de_Wenceslao), però abans parem davant de l’òpera de Praga (https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%93pera_Estatal_de_Praga), a on s’hi va estrenar la famosa obra de Mozart Don Giovanni (https://es.wikipedia.org/wiki/Mozart_y_Praga; http://iopera.es/don-giovanni-mozart/ ). En honor a aquesta obra, hi ha una estàtua del “Comendador” a fora l’òpera. (continuarà)
(La imatge correspon a Sant Joan de Nemopucè que hi ha al pont de Carles)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís