Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (II)

Dins de la República Txeca, la ciutat de Praga està lleugerament desplaçada al nord-oest del centre geogràfic del país.
L'erosió i els processos de sedimentació del riu Moldava en ambdues ribes són els principals causants del relleu de la ciutat. Al voltant del riu i els seus afluents, hi ha uns pendents relativament escarpats que acaben en forma de pla en assolir certa altura. Els pendents pronunciats es produeixen a la ribera esquerra del Moldava. L'altitud màxima de la ciutat és de 399 metres, al barri de Zličín, a l'oest de la ciutat, i l'altitud mínima és de 177 metres a la vora septentrional de la ciutat, on el riu l'abandona. Per tant, la diferència màxima d'altitud és de 222 metres en una àrea relativament petita.
El riu Moldava travessa Praga, dividint la ciutat de sud a nord. El Moldava és un riu molt cabalós, fins i tot encara més que l'Elba, del qual és afluent.
A inicis del segle XX, va seguir el creixement demogràfic fins als 850.000 habitants l'any 1930. Un dels motius va ser la independència de la República Txeca i el nomenament de Praga com a capital del nou estat, i per l'absorció dels municipis limítrofs a la capital el 1922 (37 municipis que sumaven més de 430.000 habitants).
La població de Praga és d'aproximadament 1.200.000 habitants, una mica més del 10% de la població del país. La ciutat va tenir una explosió demogràfica durant el segle XIX a causa de la seva esplendor econòmica i cultural. Si incloem els suburbis que aleshores no formaven part de Praga, la població va passar de poc més de 157.000 habitants el1850 a més de 500.000 l'any 1900.
La primera ampliació de la ciutat va ocórrer el 1850 quan Praga absorbí el municipi de Josefov. El 1883 i 1884 es van absorbir dos nous municipis i un altre el 1901.
Es van realitzar noves ampliacions el 1960 (3 municipis), el 1968 (25 municipis que sumaven prop de 70.000 ciutadans), el 1974 (37 municipis i prop de 65.000 habitants), i el1987 i 1988 van arribar les dues últimes ampliacions (Černý Most i Kamýk), que varen sumar uns altres 30.000 habitants.
Des de llavors, va créixer de manera moderada fins als anys 1980. A partir d'aquest moment la població s'ha estabilitzat.
La població praguenca s'està envellint a un ritme superior al de la resta del país, per la immigració de ciutadans en edat de treballar i el descens de l'índex de natalitat. D'aquesta manera, el percentatge d'habitants en edat de jubilació no ha crescut en els darrers anys.
La prosperitat econòmica a inicis del segle XXI amb l'obertura a la Unió Europea, la instal·lació de noves multinacionals i els salaris més elevats, han atret la població productiva de la resta del país. També ha provocat un augment de la immigració, tot i que el percentatge d'estrangers és moderat. Segons dades de l'any 2006, el 8,77% de la població de Praga era estrangera. Segons el país d'origen, destaquen els ucraïnesos, que representen el 34,3% dels immigrants, els eslovacs, que representen el 15,7% i els russos, que són el 9,5% dels estrangers.

La Constitució txeca, aprovada el 16 de desembre de 1992 per 172 vots dels 198 totals pel Parlament Txec, estableix que la capital de l'estat txec és Praga. La ciutat va ser capital del Regne de Bohèmia a l'edat mitjana i des de 1918 fins a la creació del nou estat txec va ser la capital de Txecoslovàquia. (continuarà)
(La fotografia correspon a l'estàtua en honor a l'òpera Don Giovanni que hi ha a l'exterior de l'òpera de Praga)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís