Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: de terres gironines a Praga (dia 1, 26 de maig de 2016) (i V)

El 2008, la població estimada de la República Txeca era de 10,2 milions d'habitants. El 71,2% de la població té entre 15 i 64 anys; el 13,8% té menys de 15 anys, i el 15,1% més de 65. La taxa de natalitat estimada el 2008 era menor a la taxa de mortalitat; la primera era de 8,89 per cada 1.000 habitants i la segona de 10,69 per cada 1.000 habitants. Praga, amb una població estimada d'1,2 milions d'habitants el 2003, és la capital i la ciutat més gran del país. És el centre comercial, industrial i cultural de la república, així com una destinació turística important. Altres ciutats importants en són Brno, Ostrava, Plzeň i Olomouc.

Ètnicament, el poble txec descendeix de les tribus eslaves que van arribar a Bohèmia i Moràvia el segle V, i en l'actualitat representen el 90% de la població. Els eslovacs són el 2%, mentre que els alemanys, els gitanos i els hongaresos, la resta.

En el cens del 2001, prop del 60% de la població de la República Txeca va declarar que no tenia cap afiliació religiosa, una xifra significativa després de mig segle sota un sistema comunista de govern. El catòlics representen el 26,8%, i els protestants el 2,1%.

La llengua nacional i oficial és el txec, una llengua del grup eslau occidental, parlada pel 94,9% de la població. N'hi ha dos dialectes que difereixen molt poc; un que es parla a Moràvia i l'altre a Bohèmia. També s'hi parla l'eslovac, una llengua molt propera al txec.

 Aquest país, malgrat la seva mida relativament petita, ha vist néixer importants escriptors com Milan Kundera, Franz Kafka (que escrivia en alemany), Jaroslav Hašek, Karel Čapek, Václav Havel, Bohumil Hrabal o Jaroslav Velinský, i compositors com Bedřich Smetana,Antonín Dvořák, Gustav Mahler, Leóš Janáček o Bohuslav Martinů.

El terme nova ona txecoslovaca ha estat emprat per a referir-se a les innovadores primeres obres de directors com ara Miloš Forman, amb una estètica oposada a la nova ona francesa, una temàtica i una filosofia estretament relacionades amb la literatura nacional dels anys 60 i amb els fets de la Primavera de Praga, que van acabar imposant una forta censura sobre les obres d'aquests realitzadors.

Durant l'era comunista, i l'existència de l'estat txecoslovac, dues pel·lícules fetes en aquest país van guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa: La botiga del carrer gran (Obchod na korze), deJán Kadár i Elmar Klos, i Trens rigorosament vigilats (Ostře sledované vlaky, basat en la novel·la homònima de l'escriptor Bohumil Hrabal) de Jiří Menzel. En els darrers anys, una altra pel·lícula ha obtingut el premi Kolya, del director Jan Svěrák.”

I el dia ja dóna per ben poc més... a descansar, que demà ens perdem per la geografia txeca!