Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita a Terezín (dia 2, 27 de maig de 2016) (i VII)

Només alguns segments de la pel·lícula han sobreviscut. Encara que en ocasions s'ha titulat "El Führer dóna un poble als jueus", el títol correcte era "Theresienstadt. Ein Dokumentarfilm aus dem jüdischen Siedlungsgebiet ".
Aproximadament 144.000 jueus van ser enviats a Theresienstadt: uns 40.000 d'Alemanya, 15.000 d'Àustria, 5.000 holandesos i uns 300 de Luxemburg; a més del grup de danesos, també alguns jueus eslovacs i hongaresos van ser deportats al ghetto. Aproximadament 1.600 nens jueus de Bialystok, polonesos, van ser deportats a Auschwitz des Theresienstadt; cap va sobreviure. Aproximadament 33.000 interns van morir en Theresienstadt, principalment a causa de les catastròfiques condicions de vida (fam, malalties, etc.); uns 88.000 van ser deportats a Auschwitz i altres camps d'extermini. Quan va acabar la guerra quedaven 17.247 interns supervivents. Hi havia 15.000 nens a la zona del camp destinada als nens, dels quals només 93 van sobreviure a la guerra.”

Allí també hi va ser internada la germana del filòsof Franz Kafka, Ottila Kafka (https://en.wikipedia.org/wiki/Ottla_Kafka ), que es va oferir voluntària a acompanyar un grup de nens des de Terezín a Auswitsch, a on també va morir a la càmera de gas. Tot i que estem un xic atordits per tot el que hem vist, com que fa hores que no mengem, acabem dinant a la cantina del mateix museu. Seguidament, com que estic una mica entristida per tot el que hem vist i escoltat, opto per anar a fora, a on encara la tristesa traspua pels carrers, malgrat la gent que fa vida normal. Quan surt la resta de gent, anem a fer l’última part de la visita, la zona a on cremaven els morts. Hem de caminar una estona i fins i tot passem per damunt de les vies de tren que s’utilitzaven per deportar la gent. Allí hi ha de nou un gran cementiri i entrem a la zona del crematori, a on encara hi ha documents de la gent que allí morí. També hi ha una macabra sala d’autòpsies. Silenciosos i amb el cor encongit, retornem cap al bus, que ens ha de retornar de nou a Praga. De tornada al bus, el guia, que ho ha fet d’allò més bé, ens dóna alguns consells de visita i llocs per menjar. Un cop arribem a la ciutat, retornem cap a la zona de la Plaça Vella, a on s’està celebrant un festival de músiques de diferents ètnies del món. Hi fem una ullada i retornem al hostel, a on ens dutxem i descansem una miqueta abans de tornar cap al centre de la ciutat i anar a buscar un lloc per sopar. Com que hem comentat que som vegetarians, ens han recomanat un molt bon restaurant vegetarià, que malgrat algunes dificultats, acabem trobant: Maitrea (http://restaurace-maitrea.cz/en_home.htm ), amb una carta boníssima! Mengem un deliciós “goulash” (http://thecookingplan.com/receta/goulash-checo-hovezi-gulas/)  vegà per llepar-se’n els dits i acaben ben tipus! Finalment, acabem en un bar (https://www.pragueexperience.com/bars-pubs/highlights/historic-bars-pubs.asp) , a on prenem una cervesa i com que estem prou cansats i encara ens queden hores per recórrer Praga, anem a l’apartament a descansar unes quantes horetes!
(La imatge és del cap de concentració de Terezín, a l'entrada)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís