Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (VI)

Hereus de Dvořák i Smetana són altres compositors que van desenvolupar la seva carrera ja durant el segle XX com Karel Weis, Rudolf Vohanka o Josef Suk i que va arribar a participar en les Olimpíades de Los Angeles el 1932 o Leos Janacek. Després de la Primera Guerra mundial va sorgir el moviment antiromàntic, del qual cal destacar el prolífic compositor Bohuslav Martinu, que va desenvolupar la major part de la seva carrera fora del país.

D'aquesta ciutat, també en fou filla il·lustre la soprano Ernestina Schumann-Heink (1861-1936).

La rica història de Praga li permet tenir grans representacions de diversos estils arquitectònics. Els barris de Staré Město, Malá Strana i Hradčany reuneixen palaus de gran valor artístic.

Ja en el segle X Praga era un important centre comercial. En aquella època existia un bisbat, dos convents de grans dimensions i una comunitat jueva que vivia en cases de pedra.

Al segle XIII, comença a utilitzar la pedra per a les grans construccions del XIV, gràcies a la influència del rei Carles IV, i desenvolupa un estudiat disseny de Praga utilitzant principalment l'estil gòtic que la va convertir en una bella ciutat i en centre politicocultural d'Europa. D'aquesta època són l'edifici de l'arquebisbat i la catedral de Sant Vito. Amb els Habsburg, arriba el Renaixement, amb construccions tan originals com el palauet de l'Estrella i tan bonics com el palau de la Família Schwarzenberg o la casa del Minut. Després de la Guerra dels Trenta Anys, va arribar un període de decadència per renéixer sota els influxos del barroc, amb mostres tan interessants com la Residència d'Estiu de la família Sternberken Troja o el palau Clam-Gallas.

Al segle XVIII, s'imposa el classicisme francès i, en la segona meitat del segle XIX, es passa a un estil personal txec promogut pels components de la coneguda com generació del Teatre Nacional, com es pot observar a la casa dels Artistes i al Teatre nacional. Aquest estil propi es desenvolupa intensament amb la Fira commemorativa del país el 1891, que dóna com a fruits el Pavelló en ferro colat que va fer construir el príncep Hanavsky, el palau Industrial d'Holesovice i el Mirador de la Colina.

Ja en el segle XX, es passa al modernisme: les principals mostres són la Casa Municipal, l'Hotel Europa, el palau d'Exposicions i la casa de Ginger i Fred.

Praga és bressol de diversos escriptors de prestigi. Entre ells, destaquen Jan Neruda, Franz Kafka i Milan Kundera.

Neruda va ser un poeta, contista, dramaturg i novel·lista txec, un dels principals representants del realisme txec i membre de l'anomenadaescola de Maig. La seva obra més reconeguda és Contes de Malá Strana (1877), un llibre de relats sobre la petita burgesia praguesa d'aquell, llavors, tranquil barri. El seu cognom va inspirar el pseudònim de Pablo Neruda a Ricardo Neftalí Reyes Basoalto, que es va prendre la llibertat de canviar la seva accentuació a greu. El carrer on va néixer porta el seu nom avui dia.

Kafka és un dels escriptors més importants del segle XX en llengua alemanya. La seva obra és una de les més influents de la literatura universal en l'últim segle, tot i no ser gaire extensa: va ser autor de tres novel·les (El procés, El castell i Amèrica), una novel·la curta, La metamorfosi, i un cert nombre de paràboles i relats breus. A més, va deixar una abundant correspondència i escrits autobiogràfics, la major part publicats de manera pòstuma. Gran part de la seva obra va ser publicada després de la seva mort pel seu amic i confident, Max Brod. La seva obra és expressiva, com cap altra, de les ansietats i l'alienació de l'individu del segle XX. El museu que porta el seu nom conté les primeres edicions dels seus llibres, així com correspondència personal i audiovisuals de l'escriptor.

Milan Kundera és un novel·lista que no va néixer a Praga però va estudiar a la Universitat Carolina de Praga i va donar classes d'història del cinema a l'Acadèmia de Música i Art Dramàtic des de 1959 fins a 1969, i posteriorment a l'Institut d'Estudis Cinematogràfics de Praga. És un novel·lista, l'obra més coneguda del qual és La insuportable lleugeresa de l'ésser, per la qual ha estat guardonat en diverses ocasions.

Praga és un lloc excel·lent per a gaudir amb el cinema d'animació. Són especialment bells els espectacles poètics i còmics de Karel Zeman, que va aconseguir animar personatges de vidre i gravats en fusta, i les obres de Jirí Trnka, el mestre del gènere, que va crear les cinema-òperes i els cinema-ballets.

A banda d'aquest especial cinema d'animació, a Praga existeixen nombroses sales on es poden veure pel·lícules, sobretot americanes i europees en el seu propi idioma i subtitulades en txec. Les llistes de pel·lícules i les adreces dels cinemes es poden consultar als diaris Prognosis i The Prague Post.

L'Estadi Strahov, el segon estadi més gran del món, té un aforament de 220.000 espectadors. Praga té unes bones instal·lacions esportives i ha estat candidata a acollir els Jocs Olímpics de 1924 i de 2016; per a aquests últims, va quedar descartada a la preselecció que va realitzar el COI el 4 de juny de 2008. A l'abril de 2008, ha manifestat la seva intenció de retardar la seva candidatura. (continuarà)

(La fotografia correspon al pont de Carles, en un detall de prop)