Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita a Terezín (dia 2, 27 de maig de 2016) (IV)

El camp va ser establert pel cap del RSHA i Reichsprotektor de Bohèmia i Moràvia, Reinhard Heydrich, i aviat es va convertir en la "llar" d'un gran nombre de jueus de les zones ocupades de Txecoslovàquia. Els 7.000 no jueus que vivien en Terezín van ser expulsats per les autoritats alemanyes a la primavera de 1942, amb el que la comunitat jueva va quedar totalment aïllada.
L'1 de maig de 1945, el control del camp va ser transferit dels alemanys a la Creu Roja, i una setmana més tard, el 8 de maig, Terezín va ser alliberat per les tropes soviètiques.
Molts dels 80.000 jueus txecs que van ser assassinats durant l'Holocaust van morir en Theresienstadt, on les condicions de vida es van fer extremadament difícils. En una zona que prèviament havia acollit a 7.000 txecs, vivien més de 50.000 jueus, amb una greu escassetat d'aliments: el 1942 gairebé 16.000 persones van morir de fam; les medicines i el tabac estaven estrictament prohibits, i la seva possessió podia suposar una condemna de mort; es prohibia oficialment que els homes i les dones convivien junts, o comunicar-se amb un gentil sense el permís alemany.
Theresienstadt va contribuir a l'esforç de guerra alemany a través de la mà d'obra jueva esclava, especialment a través de l'extracció de minerals a la zona. També es dedicaven a la confecció d'uniformes, etc.
En 1943, 456 jueus danesos van ser deportats a Theresienstadt, els pocs que no havien escapat a Suècia, abans de l'arribada dels alemanys. A partir d'aquest moment es van iniciar les pressions daneses perquè el camp acollís una representació de la Creu Roja, una situació paradoxal, si tenim en compte que cap govern europeu es va ocupar d'aquesta manera pels seus ciutadans jueus. El rei danès, Christian X, posteriorment es va assegurar de l'alliberament dels interns danesos, a l'abril de 1945, que va aconseguir evacuar 413 supervivents, al costat de la Creu Roja.
Al febrer de 1945, Himmler va autoritzar el trasllat de 1.210 jueus del camp de Theresienstadt, majoritàriament procedents dels Països Baixos, a Suïssa, a canvi d'un rescat pagat per les organitzacions jueves a bancs suïssos.
Després de la victòria dels Aliats, Theresienstadt va ser utilitzat per a la detenció d'antics membres de les SS i civils relacionats amb les atrocitats nazis.

Activitats culturals
Theresienstadt va ser dissenyat originalment per allotjar jueus privilegiats d'Alemanya, Txecoslovàquia i Àustria, amb la qual cosa el nivell cultural dels interns era elevat. Aviat, el camp va ser conegut per la seva rica vida cultural: en el camp operaven 4 orquestres, grups de cambra i de jazz; es van fer nombroses representacions teatrals; entre els presos hi havia artistes, escriptors, científics, juristes, diplomàtics, músics i acadèmics.
La comunitat de Theresienstadt es va assegurar que tots els nens del ghetto rebessin una acurada educació. Tot i que els nazis havien decretat que tots els nens a partir de certa edat havien de dedicar-se a treballs productius, el treball en els escenaris era considerat com ocupació, i l'educació dels nens sovint es disfressava com a treball o activitat cultural. Aquesta situació va afectar a 15.000 nens, dels quals només 1.100 van sobreviure al final de la guerra.

L'artista i professor Friedl Dicker-Brandeis va crear classes de dibuix per als nens del ghetto, una activitat que va portar a la producció de més de 4.000 dibuixos infantils sobre la vida del camp, una col·lecció que va ser amagada i que va sobreviure a la guerra. Molts d'aquests dibuixos es poden veure ara al Museu Jueu de Praga, la secció d'Arxiu de l'Holocaust és responsable de l'administració de la col.lecció de Terezín. Els nens del camp també van escriure històries i poemes, alguns dels quals es van conservar i van ser publicats posteriorment en una obra titulada "Mai vaig veure una altra papallona". (continuarà)
(La imatge correspon a una de les infames reixes de Terezín)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís