Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 3): la Ciénaga de la Zapata (18 març de 2016) (i VII)

Conseqüències

La victòria va reforçar la imatge de Fidel Castro i de la revolució socialista; en canvi, per als EUA va significar una dura humiliació. Després d'analitzar els motius de la derrota, a finals de 1961 el president Kennedy posà el seu germà Robert F. Kennedy al capdavant de l'anomenada Operació Mangosta l'objectiu de la qual era promoure sabotatges i actes terroristes que desembocarien en un alçament intern a l'illa i el consegüent enderrocament del règim amb l'ajut, si calia, d'una segona invasió, però aquesta vegada amb la participació directa dels EUA.

Amb tot, un fet de vital importància va frustrar els objectius de l'operació: la Crisi dels míssils de Cuba. Després de la invasió frustrada de Bahía de Cochinos, la Cuba castrista buscà l'aixopluc de l'URSS que la tardor de 1962 instal·là a l'illa míssils nuclears apuntant els Estats Units. Amb aquesta acció, la tensió entre les dues superpotències va acostar la possibilitat d'una guerra nuclear. Finalment, però, Kennedy i el president soviètic, Nikita Khrusxov, signaren un pacte en virtut del qual els soviètics es comprometien a desmantellar els míssils i els estatunidencs a no envair l'illa”.

Aparquem el cotxe i fem una ruta per aquesta platja que amaga molta història. El passeig, batut pel mar, està molt buit. Hi ha uns reporters que graven algun programa, isolats enmig de la brisa marina. Nosaltres caminem una bona estoneta, fins que girem cua i tornem cap al cotxe. Hi ha un museu militar, però està tancat. Davant, hi ha un botiga de “souvenirs”, a on ens firem. Com diuen els tòpics, i com a bon cubà, el propietari de la botiga, ens dóna una bona conversa. Tot xerrant ens explica que precisament aquesta mateixa setmana, ha vist una sèrie de televisió catalana, ni més ni menys que “Serrallonga!”. Riem amb la coincidència i després de pagar-li les compres, ja marxem cap a la propera destinació, que no serà altra que Santa Clara, al centre de l’illa. De nou, se’ns fa fosc per les carreteres cubanes. Passem per carreteres estretes, amb gent passejant pels vorals. Gent amb bicicleta, nens jugant i una vida molt tranquil·la. Passem per Matanzas i per molts altres poblets. Finalment, arribem ja a Santa Clara i ens dirigim a la casa que tenim reservada, casa Miri (Hostal Los Balcones; mails: hostallosbalcones17@gmail.com; roly93@nauta.cu; telèfons: 53 (042)291657 o bé (+53) 58217229). Ens costa un xic trobar-ho, però finalment ho fem. Aparquem el cotxe i truquem el timbre. La dona, la Míriam, ja ens espera. De fet, ella ja estava en contacte amb “La China”, la propietària de la casa particular a on hem passat la nit anterior. Ens comenta que tots no cabem a la mateixa casa, de manera que dos aniran a dormir a casa d’un seu cosí. La Míriam ens presenta el seu marit, l’Ignacio, i també al seu fill. Ens repartim les habitacions els que ens quedem en aquesta bella casa senyorial, plena de plantes i molt ben arreglada, mentre que els altres van a instal·lar-se al que serà el seu allotjament durant els propers dies. Un cop s’han instal·lat, ens retrobem de nou, i tot i que és tardíssim, ens acompanyen a un restaurant proper, a on malgrat que ja tanquen, encara ens fan sopar, tot i que les cares dels empleats no són de gaire alegria. Menjo un bon arròs de verdures acompanya d’una cervesa ben fresca. No allarguem gaire la sobretaula i com que estem totes i tots molt cansats, ens acomiadem i anem a dormir unes quantes horetes....

(La imatge correspon a cargolines a Playa Girón)