Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 3): la Ciénaga de la Zapata (18 març de 2016) (I)

No matinem gaire. Ens ho agafem més aviat amb calma: estem de vacances! Ens espolsem la mandra dels cossos i ens disposem a esmorzar. Fa un dia preciós; el sol, calent i radiant, il·lumina el dia. Esmorzem a casa la Xiomara, la “China”. Sucs i galetes casolans, ous, etc. La quotidianitat és enorme: amb la porta oberta saluda a molts dels veïns i veïnes que passen per davant de casa seva, i tal i com ens conta ella mateixa, van a un mercat proper que hi ha. Tot parant el sol ens explica que el seu fill viu a Miami i que fins fa ben poc, ella es dedicava a la veterinària, però que actualment li surt més a compte el fet de tenir la petita casa d’hostes a on ens allotgem. Entremig de la conversa apareix el seu jove marit, a qui ella encarrega que vagi a plaça a comprar carbassa per fer sopa. A ella no li acaba de convèncer el sistema polític a on viuen, ho deixa a entreveure, tot i que no en fa crítiques ferotges. Després de l’agradable conversa, i amb el seu consell, ens n’anem a passejar a Playa Larga, que no queda gaire lluny del poble. Abans de dirigir-nos-hi, però, fem marrada per veure a on és el mercat, i la veritat és que només hi ha un parell de parades, una de carn i l’altre de verdures.  També veiem els nens que surten de l’escola, tots uniformats. Tot xino-xano anem cap a Playa Larga, passant per davant d’una de les seus del Partit Comunista, l’únic partit política que hi ha a Cuba. Segons s’explica a viquipèdia, el Partit Comunista de Cuba (https://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Comunista_de_Cuba): “El Partit Comunista de Cuba (PCC) és un partit polític de Cuba, fundat el 3 d'octubre de 1965 i que es troba en el poder des del triomf de la revolució cubana. L'article 5° de la Constitució el defineix com l'«avantguarda organitzada de la nació cubana, força dirigent superior de la societat i de l'Estat, que organitza i orienta els esforços comuns cap a les altes finalitats de la construcció del socialisme i l'avanç cap a la societat comunista».

Guia de la Revolució cubana, és considerat el continuador de les tradicions heroiques revolucionàries del poble cubà, contra el colonialisme espanyol i contra el neocolonialisme imperialista cultural dels Estats Units, i es proclama hereu del Partit Revolucionari Cubà, que va fundar José Martí en 1892 per lluitar per la independència de Cuba davant Espanya i del Primer Partit Comunista, fundat per Julio Antonio Mella i Carlos Baliño.^[1]

Utilitza la bandera nacional com el seu emblema i el seu logotip plasmat dins d'un rectangle d'angles ovalats en línia de color vermell, presenta dues banderes que sobresurten d'entre els braços i armes en alt empunyats pel poble, representats aquí en color negre: una és la bandera vermella, símbol del proletariat i del caràcter comunista del Partit, i la bandera cubana, símbol de la pàtria, a més sobre el color negre s'incrusta les sigles PCC (Partit Comunista de Cuba), en color vermell siluetado en blanc. (continuarà)

(La fotografia correspon a una botiga de Ciénaga de la Zapata)