Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 4): Santa Clara (19 març de 2016) (I)

La nit ha estat bastant moguda a Santa Clara. De matinada, amb tot fosc, sento gent que parla. Com que ens trobem en plena setmana santa , il·lusa de mi, dedueixo que estan fent una processó. Em llevo aviat i li pregunto a la senyora de la casa com és que hi havia tant xivarri. M’explica que és dissabte, i que els dissabtes la gent de la ciutat s’ofereix per anar a fer treball voluntari al camp i que es concentren a la seu del partit comunista, que tenim a tocar. La Míriam es defineix a si mateixa com a “comunista, fideliana i chavista”. És una dona ben peculiar, que es cus la roba i va molt plena de complements. Avui, per esmorzar, anirem a la casa a on s’allotja la resta. El dia sembla que serà esplèndid i passem per la plaça central de Santa Clara. Observem cues a les entitats bancàries i també bastanta gent prop d’una glorieta. I és que a la citada plaça hi ha un punt de connexió wifi. A Cuba l’ús d’internet està restringit i cal comprar unes targetes amb un codi que permeten la connexió en determinats llocs. No són gaire cares, costen un 4 CUC i tenen una durada d’una hora. Passem per uns quants carrers i carrerons i ens costa trobar la casa a on esmorzarem, però finalment ho fem. Ja ens esperem amb l’esmorzar a taula. El lloc no està malament i ens porten macedònia, sucs, sandvitxos, ous, etc. Hi passem una bona estoneta i malgrat la canícula que s’albira a fora, decidim per el recorregut per la ciutat a peu. Hi ha la possibilitat d’anar amb carro o amb taxi, però decidim fer cames. Tal i com s’explica a viquipèdia ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Clara_(Cuba )), “Santa Clara va ser fundada per 175 persones el 15 de juliol de 1689. 37 d'aquests primers pobladors provenien de la ciutat costanera de San Juan de los Remedios, d'on marxaren pels constants atacs dels pirates. La població fou batejada com Cayo Nuevo, després Dos Cayos, Villa Nueva de Santa Clara, Pueblo Nuevo de Antón Díaz, Villa Clara i finalment Santa Clara.
La construcció de la ciutat seguí els estàndards espanyols, desenvolupant un traçat quadriculat amb una plaça central (la Plaza Mayor, avui Parque Leoncio Vidal). Els primers edificis que s'aixecaren foren el Cabildo (l'ajuntament) i una modesta església de palma. Aquest edifici es millorà el 1725 refent-lo amb totxos, i va romandre al centre del Parque Vidal fins que l'agost de 19523 es va enderrocar per expandir la plaça i construir una altra església en un lloc proper.

Poc després de la fundació també es van construir un teatre, una cambra de comerç, locals socials, biblioteques públiques i sales de ball. La situació de la ciutat, gairebé al centre del país, era perfecta perquè s'hi aturessin els viatgers, i aquest fet fou la causa del lent però continu creixement de la ciutat. Al segle XIX, Santa Clara era la ciutat més poblada de l'entorn i havia superat fins i tot Remedios. Com a parada obligatòria entre l'Havana i l'est del país, Santa Clara esdevingué capital de l'antiga província de Las Villas. (continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís