Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 2): de Miami a Cuba (17 març de 2016) (IV)

Ens saludem i desoint els consells de la gent, agafem el cotxe malgrat que no tardarà gaire en fer-se fosc. Avui dormirem ja lluny de l’Havana, anirem cap a la Ciénaga de Zapata. El cotxe no és gaire còmode i ens espera una bona estona. L’autopista és prou ampla, no es paga i no hi ha gaire trànsit, però té l’inconvenient que de tant en tant hi ha grans forats o bé gent creuant, fent autoestop, vaques al costat, etc. Anem tirant i després de sortir de l’autopista i agafem una camí més aviat estret. Ja és de nit i la veritat és que estem cansats i els cotxe no és, que diem, gaire còmode. Encara tardarem una estona a arribar al nostre destí, a la Ciénaga de la Zapata. A més, cal que vigilem bastant amb el cotxe, ja que hi ha bastanta gent amb bicicleta i sense llum pels vorals. Finalment, arribem al nostre destí i preguntem per la casa a on ens allotjarem. Com que el lloc no és gaire gran i tothom es coneix, acabem trobant la casa que ens acollirà, casa “La China” (xiomarabouza@nauta.cu). Quan arribem, una simpàtica senyora amb els ulls com els xinesos, ja ens espera. A casa seva no hi cabem tots, de manera que dos van a dormir a una casa d’hostes, just al costat. Estem cansats i ja és bastant tard, molt tard per l’hora en la què mengen els cubans i les cubanes. Però la bona dona ens acompanya a un restaurant proper, a on gairebé com a favor, ens fan el sopar mentre fem una cervesa.  Més que un restaurant, l’hauria d’anomenar “paladar”. Els “paladares” són cases particulars que ofereixen menjar, mentre que els “restaurants” són de propietat estatal. Sopem enmig d’una agradable conversa i fins i tot tenim temps ja de fer un primer mojito. La temperatura és més que agradable, però estem cansats, i veient que la gent del restaurant també té ganes de plegar, no ens entretenim gaire més i anem cap a passar la primera nit a Cuba.

(La fotografia és del primer "mojito" a Cuba)