"Foc de Sant Joan" de Miquel Martí i Pol


FOC DE SANT JOAN
Els vailets que a l’estiu,
roben la fruita dels horts
i els altres, els que no la roben,
i fins aquells petits monstres
que durant llargues tardes xafogoses
aprenen les lliçons d’història;
tots plegats            
i llurs mares i germanes
i les nenes del veïnat
de menys de catorze anys
i algun home escadusser
que diu que estima la família,
però que, en realitat,
no té deu rals per prendre’s un cafè;
tots plegats, repeteixo,
criden desassenyadament
i riuen i s’empaiten
i encenen, incansables,
mants coets i petards
a l’entorn d’un foc de llenya verda,
mànecs d’escombra
i qualque resta de cadira vella.

Fa una nit calorosa
i hom es veu obligat a mantenir
les finestres obertes.
I el poeta,
que odia de tot cor aquest costum
i que, silenciós i sol, a dins la cambra
incitava les Muses en veu alta
per enllestir un poema dedicat
a l’estimada absent,
ara abatut,
llegeix una novel·la
que és com un manual del crim
en vint-i-set capítols.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís