Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 2): de Miami a Cuba (17 març de 2016) (I)

Dormim molt poques hores. Malgrat la cervesa engolida, no tenim ressaca. Tanquem la maleta i quan sortim al pati del motel, el senyor que el regenta ens veu i truca per demanar el taxi, que en pocs moments es presenta al lloc. L'aeroport queda molt a prop, i per les direccions dels carrers, com que no cal fer voltes, en 5 minuts (i amb l'afegitó que no hi ha trànsit), en 5 minuts escassos arribem a l'aeroport. El taxista ens cobra uns quants dòlars, però sense que servidora li digui, es queda ell solet la propina.

Entrem a l'aeroport i la veritat és que fer els preceptius tràmits, malgrat que viatgem a l'estranger, és rapidíssim. Passem els controls de seguretat i anem a esmorzar. Mentre ho fem, ens sorprenem de veure que hi ha vols directes des de Miami a Cuba, ja sigui a La Havana o bé a Santa Clara. Quan vam mirar per viatjar des dels EUA a Cuba, de vols comercials només en trobàrem des de Nova York o bé de de Miami, però fent escala en països tercers. Vam tenir forces problemes abans no vam trobar un vol que ens funcionés bé, però al final, ho vam aconseguir. I volem amb la companyia mexicana Interjet. El vol que fem amb ells ens portarà primer de tot a Cancún. L'avió no va gaire ple i és petit i mentre ens enlairem, sobrevolem Miami i és prou bonic des de l'aire. M'endormisco una miqueta, però no em dura gaire, ja que el procés d'aterratge a Cancún és d'allò més mogut. Hi ha bastantes turbulències i em marejo una miqueta. Finalment acabem aterrant i quan baixem, agafem la jardinera que ens mena a dins de l'aeroport. Hem de passar pel control de seguretat i hem hagut d'omplir fins i tot els papers d'entrada al país, com el visat. Un cop entrem dins i ens disposem a agafar les maletes, un gos ens flaira la motxilla i la noia que el vigila ens la fa obrir. No es pot entrar fruita al país (quina paradoxa, el parell de pomes que portem són d'origen mexicà), així que de seguida ens la fa tirar a la brossa. El següent pas és passar pel detector. Hi passem la maleta i per sort, quan premem el botó ens surt de color verd: això significa que no hem d'obrir les maletes ni ens les regiraran. Hem de canviar de terminal per a poder agafar el següent vol. Hem de sortir a fora el carrer, malgrat que estem en trànsit, i com que encara no han obert el següent vol, anem a fora a que ens toqui l'aire i dinem una mica. Fa ja bastanta calor i els autocars de turistes que comencen o acaben les vacances és incessant. Quan falten tres horetes per la sortida del vol, retornem a l'interior de la terminal i... ens trobem amb una sorpresa majúscula: la cua per tal de poder facturar l'equipatge és llarguíssima. A més, hi ha alguna gent que factura desenes d'electrodomèstics i altres coses de la casa o de la vida (més tard sabrem que les mesures a Cuba s'han flexibilitzat i molta gent va a Mèxic per tal comprar coses i tornar-les). També ens sorprèn que allí mateix un delegat del govern Cuba es dedica a fer visats a la gent que no el té. Sortosament, com que nosaltres ja l'havíem encarregat prèviament (www.onlinetours.es), ens estalviem un trosset de tràmit, però no la interminable cua i l’espera mentre facturen electrodomèstics, rodes de cotxe, etc. (continuarà)

(La fotografia correspon a Miami des de l'avió)