Idomeni, un altre cas de la vergonya europea

Europa, l’Europa del capital, aquesta gran “federació “ que amaga el cap sota l’ala quan cal actuar pel més bàsic, per l’essència de tot, és a dir, per les persones. A Síria hi ha una guerra de la qual la gent en fuig, esparverada, esperitada, espantada. Diuen prou a l’horror, s’arrisquen a penúries, a viure en camps de refugiats amb condicions infrahumanes. I això els compensa més que abandonar les seves llars. Imagino doncs, quin deu ser el seu infern diari... Però Europa, indolent, l’Europa dels papers de Panamà, de l’evasió fiscal, a on els rics cada vegada són més rics i els pobres més pobres, hi gira l’esquena. Els confina a camps de refugiats, a on sobreviuen gràcies als voluntaris, a la seva força per tirar endavant malgrat tot. I quan hi ha revoltes, del tot previsibles, d’altra banda, fins i tot se’ls gaseja. Es tracta a les persones pitjor que a bèsties. Aquesta Europa em fa vergonya. Molta. És l’Europa del capital. No l’Europa de les persones. Vergonya, vergonya, ràbia, impotència, i vergonya i més vergonya!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís