Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 4): Santa Clara (19 març de 2016) (III)

Dins del nou govern cubà organitzà i dirigí el Instituto Nacional de la Reforma Agrària, des d'on instituí noves lleis agràries, després d'expropiar els grans terratinents. Participà en el Departamento de Industrias i també fou nomenat president del Banco Nacional de Cuba. Fou la figura cabdal de l'internacionalisme cubà, i de la defensa de la solidaritat antiimperialista dels països d'Amèrica, Àfrica i Àsia, que queda reflectida en el seu discurs a Alger (1963).
El 1965 sorprengué el món amb la renúncia als seus càrrecs governamentals a Cuba, per dirigir la lluita revolucionària del Congo. Després d'aquesta experiència, es dedicà a la lluita guerrillera a diversos països americans i, finalment, a Bolívia (1966).
Capturat per l'exèrcit bolivià, amb la col·laboració de la CIA, fou assassinat el 1967. El 1997 les seves despulles (descobertes el 1995), foren enterrades a Cuba amb els màxims honors.
Che Guevara va esdevenir un mite, i molts joves el tenen com a ídol. Se li han dedicat moltes cançons com Hasta siempre comandante Che Guevara de Carlos Puebla i versionada per Boikot, Ska-P i Piquete de Ojos o Canción del elegido de Silvio Rodríguez.
El Che Guevara va desenvolupar una sèrie d'idees i conceptes que actualment es coneix com el "guevarisme". El seu pensament prenia l'antiimperialisme, el marxisme i elcomunisme com a elements de base, però amb reflexions sobre la forma de realitzar una revolució i crear una societat socialista que li donaren una identitat pròpia.
Guevara atorgava una paper fonamental a la lluita armada. A partir de la seva pròpia experiència va desenvolupar tota una teoria sobre la guerrilla que ha estat definida com afoquisme. Per ell, quan en un país existien les "condicions objectives" per a una revolució, un petit focus guerriller podia crear les "condicions subjectives" i desencadenar un aixecament general de la població.
Per al Che existia un vincle extret entre la guerrilla, els pagesos i la reforma agrària. Aquesta posició va diferenciar el seu pensament del socialisme europeu o soviètic, més relacionat amb la importància de la classe obrera industrial, i l'apropà a les idees maoistes. El seu llibre La Guerra de Guerrillas és un manual on s'exposen les tàctiques i estratègies utilitzades a la guerrilla cubana.
Atorgava un rol fonamental a l'ètica individual, tant del guerriller durant la revolució, com del ciutadà en la societat socialista. Aquest aspecte el va desenvolupar sota el concepte del "home nou socialista", al que veia com a un individu altament mogut per una ètica personal que l'impulsa a la solidaritat i el bé comú sense necessitat d'incentius materials per a ell. En aquest sentit Guevara atorgava un valor central al treball voluntari, que veia com l'activitat fonamental per a formar al "nou home".
 En moltes biografies i cròniques d'Ernesto Che Guevara, se'l reconeix com el guerriller argentí-cubà o com un dels líders de la revolució cubana de 1959. Una de les coses que més s'ha estudiat del seu personatge és l'origen del seu cognom matern, De la Serna, que sembla provenir en línia directa de José de la Serna, però malauradament aquest virrei no va tenir descendència coneguda (ni legítima ni il·legítima), pel que sembla que els orígens del cognom provenen d'un contemporani del virrei Juan Manuel de la Serna y de la Quintana, natural d'Ontón (Cantabria), que deixà descendència en l'antic virreinato del Río de la Plata, a l'actual Argentina.
Ernesto Guevara es va casar dues vegades i tingué sis fills.
El seu primer matrimoni va ser amb Hilda Gadea
Amplis sectors, en diferents països del món, especialment entre els grups juvenils i progressistes, han manifestat la seva adhesió a les accions, personalitat i ideals del Che Guevara.

L'estesa identificació amb el Che Guevara en diferents països del món ha sorprès molts analistes que han intentat explicar el fenomen recorrent a diverses hipòtesis: la recerca d'exemples ètics per part de la joventut, la identificació amb la seva personalitat frontal, la comercialització de la seva imatge, la seva mort violenta quan era encara jove, les similituds físiques amb Jesucrist. (continuarà)
(La imatge correspon a l'estàtua del Che a l'entrada del seu mausoleu)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís