Tailàndia i Cambodja, dia 7: Chiang Rai i el Triangle d’Or (15 d’agost de 2015) (i V)

Després, a mode de record, se’ns dóna un paper conforme hem posat els peus a terra de Laos. Però com que no els interessa gaire als tailandesos que comprem a Laos (que és més barat), no ens hi deixen estar gaire. Desfem el camí a través del riu i retornem a la furgoneta. Encara ens queda un últim lloc, el punt més al nord de Tailàndia. De fet, està marcat i només caldria creuar un pont de 50 metres per anar  Myanmar, però el guia ens ho ben desconsella. De fet, només fem la foto, comprem unes delicioses pastetes de fruits secs i ens tornem a enfilar a la furgoneta. I ja no la deixarem durant gairebé quatre hores, fins a arribar de nou a Chiang Mai. Però el camí de retorn se’m fa etern. El conductor condueix com un autèntic foll; en un parell d’ocasions penso que potser no retorno a la meva terra. Amb les cames tremoloses, arribem a la ciutat i com que estem afamats, sense ni passar per l’hotel, anem a un bar a sopar. Errem, car el lloc, a més de ser car, és molt turístic i no gaire bo. Sopo una pinya farcida d’arròs. De camí a l’hotel, comprem un parell de cerveses i mentre païm les vicissituds del dia, les assaborim abans de descansar la carcanada.

(La imatge és del punt més al nord de Tailàndia)